Charles Dickens
És habitual que la figura paterna exerceixi una influència decisiva en la majoria de nosaltres. Ho hem constatat moltes vegades en aquesta secció que anomenem També va ser petit . En el cas que avui ens ocupa, el del gran escriptor britànic Charles Dickens, podríem dir que el seu pare va ser absolutament determinant -tot i que sense voler-ho- en el fet que el seu fill esdevingués un dels noms més destacats de la literatura universal de tots els temps.
I va ser determinant per bé i per mal. Expliquem-ho: John Dickens, administratiu a les oficines de l'Armada britànica, era un home irresponsable i malgastador, amb deliris de grandesa, que fins i tot va ser empresonat per culpa dels deutes que tenia. Aquest fet va marcar la infància de Charles Dickens, que quan només tenia dotze anys es va haver de posar a treballar en una fàbrica de betum. Abans d'això, la família s'havia vist obligada a traslladar-se sovint del camp a la ciutat, o a la inversa, sempre buscant unes condicions millors que la misèria en què vivien.
Havia nascut a Portsmouth i els seus primers anys de vida els va passar en aquest poble, en relativa tranquil·litat. Després van començar els problemes econòmics i els trasllats, i quan tenia deu anys, la família es va instal·lar a Londres, on el jove Charles va començar a vagarejar pels carrers de la ciutat sense cap mena de vigilància.
Sense aquesta experiència duríssima d'uns primers anys difícils és probable que Dickens no hagués trobat una inspiració tan fidel per descriure les seves històries tristíssimes sobre personatges desemparats. D'aquí ve també el seu compromís en la denúncia de les penoses condicions de les classes humils en aquella Anglaterra victoriana. El record humiliant que va guardar de la feina que feia a la fàbrica va deixar un eco indeleble en la seva manera de veure la vida i la literatura.
Però el seu pare també va influir en el jove Charles d'una manera positiva, perquè era un lector constant i molt selectiu que havia reunit a casa una biblioteca ben assortida de clàssics com Daniel Defoe o Miguel de Cervantes, llibres que estaven a l'abast del seu fill. Molt sovint, aquell nen explotat, que arribava a casa brut i famolenc, buscava refugi en les aventures de Robinson Crusoe.
Era el segon de set germans i la seva mare, angoixada per la mala vida del marit i per les necessitats, li insistia que no perdés el temps amb la lectura i que treballés encara més. D'aquella època, l'autor de David Copperfield i Oliver Twist en va conservar una fòbia, el terror a anar o sentir-se brut, i un profund ressentiment cap a la seva mare, que va permetre que els seus germans petits anessin a escola però a ell l'obligava a treballar perquè era el noi més gran. Es fàcil deduir, doncs, que la formació d'aquest grandíssim autor és pràcticament autodidacta.
Malgrat tot, l'escriptor devia guardar alguns records tendres de la infància perquè, quan va començar a guanyar-se la vida a través dels llibres, va decidir comprar la casa de Gad's Hill Place, on els Dickens havien viscut quan ell era petit. La seva vida sentimental i familiar va ser inestable, però Charles Dickens sempre es va fer càrrec dels seus nombrosos fills. No volia ser un pare irresponsable com ho havia estat el seu.
