Carpeta de final de curs

Quan anava a escola era una gran experta a amagar “cadàvers” dins la carpeta. Deures que no havia fet, treballs traspaperats, fitxes que hauria d’haver arxivat... Quan arribava fi de curs ho entaforava tot entre les feines que sí que havia endreçat, feia els àlbums i ho portava a casa, sabedora que els meus progenitors, amb molts menors d’edat a càrrec (MEC), no tindrien la capacitat de detectar el frau. Ara, cada mes de juny reviso la carpeta de tot el que ha passat a casa durant el curs i sento que el fenomen es repeteix.

Arxivats

Començo revisant el que sí que està arxivat a lloc. Al mes de setembre un dels MEC es va proposar passar del territori de perill sísmic acadèmic a un territori sense perill de terratrèmols. I tot i que hi ha hagut alguna sotragada de pocs graus en l’escala de Richter, l’objectiu sembla aconseguit. Ell ha hagut de canviar però servidora també. A les ulleres de 3D els he afegit un filtre que m’ha ajudat a mirar-me’l com un ens viu digne de confiança. El filtre de vegades se m’ha desactivat i en lloc seu se m’ha instal·lat el de veure-ho tot en blanc i negre, però per sort ha durat poc. Ha estat un any que li ha tocat espavilar-se en els estudis, moure’s per la ciutat sol per jugar a futbol, acceptar que si no estén la roba quan li toca l’ha d’estendre i desestendre perquè els seus progenitors poden arribar a ser reencarnacions de la senyoreta Rottenmeier... Sí, és un àlbum que ha sortit prou lluït. Igual que els altres dos.

Una altra MEC ha confirmat la seva capacitat de lideratge i tossuderia (males llengües l’anomenen torracollonisme) i seguirà al seu institut perquè després que ella (i altra gent) insistís MOLT, el centre s’ho ha repensat i els alumnes de batxillerat tindran més tardes lliures. També li hem deixat anar uns quants metres més de corda i no ha calgut penedir-se’n. Ha seguit tenint milions d’amics, entrant i sortint, estudiant, badant, i tornant a estudiar. I el MEC que falta també ha completat un àlbum prou digne. La seva habilitat psicomotriu fina millora de dia en dia i es corda els cordons a la velocitat de la llum... quan vol. I s’ha fet un fart de pencar a l’escola i de fer gols i de donar l’alegria a la seva progenitora d’enganxar-se a la lectura. Això darrer no té preu.

I jo també faig un bon balanç de mi mateixa. Em vaig proposar assemblar-me més a la Maggie Smith que a l’Anna Magnani a l’hora d’imposar disciplina i ho he aconseguit en un 55% de les vegades. El meu radar detectaanomalies continua funcionant prou bé, tot i les interferències esperables. I encara que ho dic en veu baixa, per fi m’he decidit a provar de solucionar la meva por a conduir i espero que el proper curs els pugui traslladar on sigui en cotxe. A veure...

Traspaperats

A la carpeta, però, hi ha papers rebregats i poc presentables. Un dels MEC s’ha enganxat a la lectura, però ha calgut posar-lo a dieta de pantalles vàries. I els altres dos tampoc han fet del hashtag #llibres un trending topic i també hem hagut d’aplicar dietes digitals. Encara sóc una “mamma” cridanera i mediterrània un 45% de les vegades. I ells uns fills cridaners i meridionals. I com era d’esperar m’he equivocat una vegada, i una altra i una altra. Però per això ve l’estiu i la calor que ho socarrima tot: la pell, els errors i fins i tot difumina els encerts. I també per això existeix el setembre, per recomençar i provar de fer-ho sempre imperfectament millor.