Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Buscar arguments fora de casa

Moltes vegades, per aconseguir que la canalla faci el que els proposem sembla que hem de recórrer a arguments externs: “Ho he llegit”, “Una persona que en sap molt ho ha dit per la tele o a la ràdio”, “La mestra ho diu”. Tot plegat provoca que sembli que necessitem que altres persones -a qui atorguem la categoria d’expertes- ens diguin què cal fer a casa en relació a qualsevol tema de la vida quotidiana, tant pel que fa a l’alimentació, al joc, a les activitats o, fins i tot, en les actuacions lògiques del dia a dia que impliquen la canalla.

Per què ens passa això? ¿Potser ens falta seguretat en relació al que demanem? ¿O ens volem protegir de les protestes infantils i posar-nos al costat de la canalla i buscar la seva complicitat? Potser hi recorrem com una manera de dir-los: “Mira, de fet ja t’entenc, però ens ho manen, ens ho diuen i no podem no fer-ho”.

¿Té sentit aquesta imatge de persona adulta? ¿Volem reforçar la nostra demanda amb un escut exterior? Al contrari. Més aviat estem afeblint la nostra autoritat i els nostres criteris quan no sabem reaccionar amb serenitat a aquestes protestes infantils que no són sinó demandes d’estabilitat. Per què no podem assumir que ens portin la contrària o protestin quan els diem segons què? “Xumet pel carrer no, ja ets gran i és millor parlar” o “Pots portar la teva bossa amb el teu material que jo ja porto la que pesa més”. Hem de saber actuar segons la lògica i entendre que segons l’edat que tinguin hi haurà coses que podran assumir ells sols, encara que no ho faci tothom.

I quan arriben les conegudes protestes i excuses per part dels nens, “Només ho feu vosaltres”, “Ningú no ho fa”, “Sóc l’únic de tota la classe que ha de...”, els podem comentar que sabem que hi ha altres famílies que també ho fan encara que no les vegin, que no estem sols en aquestes demandes, que també ho diuen persones que tenen coneixement de l’educació i que també a l’escola s’ha dit. Els mostrarem que la seva família no està sola en aquestes propostes, que, a més, afavoreixen el seu creixement.

D’aquesta manera no els mostrarem que ens sentim vulnerables ni que tenim tanta inseguretat en allò que els demanem que necessitem que algú de fora de casa ens digui què cal fer en cada moment.