El silenci és, com el temps, un altre dels béns més valuosos i escassos de la nostra societat. No és senzill trobar espais de silenci exterior, sobretot a les ciutats, i sovint ens costa força també prémer els botons que apaguen determinats sorolls i estímuls externs, omnipresents en les nostres vides, i crear espais de silenci i de connexió interior. Però si el silenci exterior és necessari, a vegades, l'interior és imprescindible.
Si volem que els nostres fills siguin persones emocionalment equilibrades, amb un cor i una ment permeables, amb capacitat creativa i reflexiva, amb actituds d'escolta i d'admiració, amb una mirada reposada, atenta i sensible, amb una bona disposició a cooperar, amb l'habilitat de gaudir amb el que fan, hem d'acostumar-los a crear i experimentar petits espais de silenci des de ben petits. De silenci per submergir-se en la pròpia interioritat, per poder escollir un sol estímul entre tants que se'ls presenten simultàniament. Està demostrat que quan rebem molts estímuls, la nostra atenció es divideix i no pot concentrar-se plenament en cap.
Les virtuts del silenci
Sovint entenem per silenci quedar-nos una estona callats simplement. A vegades el silenci és el resultat de negar el diàleg quan estem contrariats. Fins i tot l'imposem com un càstig. D'aquesta manera l'empobrim, el desposseïm de les seves virtuts i el carreguem de negativitat. I fem més difícil que les criatures puguin estimar-lo. Les estonetes de silenci que recomano proposar a casa són un altre tipus de silenci. Un silenci ric i ple, que va més enllà de deixar d'enraonar. Un silenci per observar i contemplar en profunditat; per captar petits detalls que els sorolls no deixen veure; per degustar, gaudir i assaborir lentament; per escoltar la pròpia veu interior; per fer sorgir preguntes, idees i sentiments que després podran ser compartits, si volem; per processar i assimilar experiències i aprenentatges; per donar una significació personal a les coses; per alentir, aturar o reposar la ment i descansar en el ser i el sentir. "Ara farem una estoneta de silenci... -podem dir als nostres fills-, per descobrir les meravelles del que no és sorollós".
