Cecilia Rauek

“Cal entendre els videojocs”

Empresària i mare del Matías i la Sofía, 9 i 7 anys. Viuen a Madrid. Fundadora de Broks i creadora d’una peculiar línia de joguines de construcció pensades per estimular la creativitat dels nens. Més info a playbroks.com

Cecilia Rauek és empresària / JAVIER BARBANCHO Zoom

En els nens més petits, jugar manipulant coses és una experiència necessària per desenvolupar els sentits com el tacte, la vista, l’olor, però també per estimular el seu desenvolupament motriu espacial. Els primers anys de vida són essencials per a l’aprenentatge, tocant i experimentant amb les mans i els peus, provant textures, colors, jugant en interiors i en exteriors.

Què has après veient jugar els teus fills?

Que necessitaven experimentar amb tota mena de jocs, de textures, de situacions. Tot els interessava. Per tant, no hi ha un joc únic i ideal. Sempre juguen combinant coses. A l’hora de jugar, la llibertat és essencial i és així com desenvolupen la seva imaginació.

Com regules l’accés dels teus fills a les pantalles?

A casa tenen accés a les pantalles de manera controlada. La manera de controlar-ho és limitant el temps i, òbviament, seleccionant els continguts.

Algun consell?

Cal interessar-s’hi i entendre els videojocs a què juguen els nostres fills. Cal involucrar-s’hi. És important parlar amb ells sobre l’ús correcte de la tecnologia, perquè poden accedir a alguns dels perills que hi ha a internet. Ara bé, estic convençuda que els nens han de poder experimentar amb diversos tipus de jocs, reals i digitals, tot i que en els primers anys de vida els jocs digitals haurien de tenir poc pes.

Què has aconseguit i què no?

La lectura diària és un costum que tenim a casa. Els dos fills en disfruten molt. Una cosa que em costa molt és que endrecin les joguines o l’habitació. El gran ja té 9 anys i encara no me n’he sortit.

Quan parles amb altres pares, quines opinions teves generen debat?

Crec que els nens haurien de tenir molt més temps per jugar, per crear coses, per inventar, i no haurien de dedicar tant temps a fer deures. Estic en contra que a primària es facin deures, i dels currículums massa estrictes. Tampoc dono gaire importància a les notes perquè acaben servint per etiquetar els nens.

Què vas voler copiar dels teus pares?

La societat actual ens empeny a voler donar-los més del que necessiten i fallem en la feina de fer que entenguin el valor de cada cosa. Jo vaig créixer en un entorn on no teníem tantes coses i on calia esforçar-se per aconseguir-les. L’esforç i la constància són dos valors que vaig heretar i que intento transmetre.

Tens germans?

Quan observo jugar els meus fills recordo com jugava jo amb el meu germà petit. Hi havia molts moments bons, però també baralles. Ells també discuteixen ara i intento fer-los entendre que pots aconseguir el que desitges d’una manera més fàcil si intentes respectar l’altre i entendre-t’hi. Sempre és millor que intentar imposar-te.

Explica’m alguna conversa que t’hagi fet pensar.

Un dia duia els nens en cotxe i ens vam aturar en un semàfor on hi havia una persona venent mocadors. El meu fill em va dir: “Mamà, quan sigui gran li regalaré un ordinador perquè pugui treballar fent pàgines web”.