Llibertat amb límits

La Maria fa temps que posa en pràctica la pedagogia Montessori en el dia a dia a casa seva amb els seus dos fills: la Nina, de 4 anys, i en Gael, de 2. Ella és pedagoga i ja tenia coneixements de la filosofia que hi ha el darrere però fa uns mesos va voler aprofundir una mica més en el tema i es va apuntar a un curs online.

Cada vegada hi ha més escoles que apliquen els plantejaments de la pedagogia Montessori i també creix l’interès dels pares per dur-la a terme en el seu dia a dia amb els fills. És per això que han sorgit webs com Montessorizate, de Bei M. Muñoz, o Montessori en Casa, de Cristina Tébar, a través de les quals es poden fer cursos online per a tots els gustos i nivells. N’hi ha de més senzilles, que t’ajuden a esbrinar si Montessori realment és “el que estàs buscant per a la teva família”, i formacions més específiques, que tracten de com afrontar les diferents etapes de desenvolupament dels nens (de 0 a 3 anys, de 3 a 6, de 6 a 12...). També hi ha cursos que són temàtics per aprendre com preparar materials Montessori o fins i tot com crear el teu propi hort...

LLIBERTAT AMB LÍMITS

Què és exactament la pedagogia Montessori? Se’n senten a dir moltes coses: des que és un mètode molt estricte fins que permet que els nanos facin el que els doni la gana... Cristina Tébar, que com ja hem dit és autora d’una d’aquestes webs des de fa tres anys, acaba de publicar el llibre Montessori en casa (Plataforma Editorial), en què explica fil per randa les bases d’aquesta filosofia i assegura que no es tracta ni d’una cosa ni de l’altra.

“És veritat que els nanos tenen molta llibertat -afegeix-, perquè se’ls permet triar en què poden treballar i l’estona que volen fer-ho, però tenen uns límits”. A l’aula, per exemple, poden utilitzar el material respectant tres condicions: que estigui a la prestatgeria i, per tant, no l’estigui fent servir cap altre nen, que ja els hagin explicat com s’utilitza i que quan acabin el tornin a deixar exactament com l’han trobat. “Aquí hi ha implícits un munt de valors i habilitats, com el respecte, l’ordre, la paciència...”, a més, esclar, del contingut que puguin aprendre depenent del tipus de material que facin servir: matemàtiques, ciències naturals, llengua... De fet, Maria Montessori deia que “els nens no fan el que volen sinó que volen el que fan”.

La Cristina es va començar a interessar per la pedagogia Montessori fa sis anys, quan va ser mare per primera vegada. El primer que li va cridar l’atenció van ser els materials, especialment els de matemàtiques, que potser són els més coneguts. La va sorprendre molt la possibilitat d’aprendre conceptes abstractes d’una manera molt pràctica, manipulativa, a través d’un joc de fustes de colors. Se li va obrir tot un món en veure que darrere d’aquell material hi havia tota una filosofia, un estil de vida, que en diu ella. “Em vaig enamorar d’aquesta manera de veure el nen”, un infant que dins seu té la capacitat d’aprendre i de desenvolupar unes potencialitats i de fer-ho de manera natural. És com un mestre intern al qual, segons Maria Montessori, els adults hem de facilitar el desenvolupament en comptes d’entorpir-lo dient-li el que ha de fer i per on ha de tirar. I això passa per respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen.

La Cristina Tébar hauria volgut portar els seus fills a una escola Montessori però no n’hi ha gaires i solen ser cares. A Catalunya, per exemple, només n’hi ha tres per a l’etapa d’escolarització obligatòria (Girona, Figueres i l’Hospitalet de Llobregat). O sigui que va decidir començar a integrar la filosofia Montessori al seu estil de criança.

PISTES PER AL DIA A DIA

“Per aplicar Montessori a casa hem de començar per impregnar-nos una mica de la filosofia i tenir clars els principis més bàsics, perquè cal fer un canvi de xip”, assegura Cristina Tébar. La Maria està d’acord que “l’adult ha d’estar molt mentalitzat per realment confiar en el nen, facilitar-li les coses i no tenir pressa”.

Com que canviar la manera de veure el nen precisament no és un procés fàcil, fa tres anys la Cristina es va decidir a compartir les seves pròpies experiències a través de la seva web perquè li semblava que hi podia haver més gent interessada a provar-ho. I la va encertar de ple, perquè en poc temps va anar guanyant lectors, que li van acabar demanant que fes cursos online.

I és que un dels punts clau de la filosofia Montessori és la preparació que necessita l’adult. Tébar, però, vol deixar molt clar que els pares no ens hem d’estressar ni culpabilitzar si veiem que hi ha coses que no fem bé: “Hem d’aprendre dels errors i seguir endavant”. Si no, diu, és fàcil desmoralitzar-se. A més creu que és positiu que els nanos vegin que som humans, que cometem errors i que som capaços de reconèixer-ho.

A més dels materials i de l’adult preparat, el tercer element en què es basa la filosofia són els ambients o espais, on l’ordre i una certa estètica tenen molt de pes. La Maria explica que “els espais de casa s’han d’adaptar perquè els nens siguin autònoms, com fan a l’Ikea”, on fan els mobles a la mida dels infants, des de llits fins a prestatgeries. Altres maneres de fomentar l’autonomia que practica la Maria poden ser posar un tamboret davant de la pica perquè els nens arribin a rentar-se les mans o tenir els coberts i els plats a l’abast perquè puguin ajudar a parar la taula.

NI CÀSTIGS NI ELOGIS

Al seu llibre Montessori en casa, Cristina Tébar dedica un apartat als càstigs, premis i elogis. I és que des de la pedagogia Montessori es proposa que no hi hagi ni premis ni càstigs, sinó que es faci veure als nens les conseqüències naturals dels seus actes. Per exemple, si no recullen els retoladors i els deixen destapats, se’ls explica que se’ls assecaran i no podran pintar més.

L’autora és molt conscient que és una feina a llarg termini perquè normalment no funciona ni a la primera, ni a la segona, com sí que passa amb els càstigs, que són d’efectes més immediats. Per això és important que els pares proposem solucions alternatives, que els preguntem com els podem ajudar o què podem fer perquè sigui més fàcil que endrecin.

A Montessori tampoc són partidaris dels elogis perquè es considera que els nanos acaben depenent de l’aprovació dels altres. La Maria va posar-ho en pràctica quan la seva filla va deixar d’utilitzar bolquers. Ni la premiava ni la renyava. Si se li escapava, només li deia: “T’has mullat, t’hem de canviar”. Ara bé, en general la Maria no se sent gaire còmoda amb aquesta postura de no elogiar mai els nens i assegura que prefereix fer-ho igualment però posant més èmfasi en l’esforç que han hagut de fer per aconseguir alguna cosa.

Qui va ser Maria Montessori?

Va ser la primera dona italiana que va aconseguir el certificat de metge a finals del segle XIX. A partir de les seves experiències i observacions amb nens en risc d’exclusió social, va desenvolupar una metodologia basada en el respecte cap als infants i en la seva enorme capacitat d’aprendre. Creia que si els donem l’oportunitat de ser lliures des de ben petits, quan són adults tenen la capacitat de fer front als problemes i els reptes de la vida. Amb els anys, la neurociència ha confirmat molts dels seus plantejaments, com ara que aprenem més quan ho fem de manera manipulativa, a través de les mans. Personalitats com Hillary Clinton, Gabriel García Márquez, Serguei Brin i Larry Page (creadors de Google) o Jimmy Wales (promotor de la Wikipedia) van estudiar amb la pedagogia Montessori.