Em llegeixes el de l’ós?
MARTA ESPAR

Em llegeixes el de l’ós?

Em llegeixes el de l’ós? / GETTY

Els primers contes, aquelles històries que petits i grans compartim en una estona de lectura abans de dormir o acomodats al sofà de casa, poden ser la primera brúixola dels més petits de casa per entendre el món

Ja fa dos anys que l’Acadèmia Americana de Pediatria (APA, per les sigles en anglès) va publicar un informe en el qual recomanava que els pares llegissin contes als nens des del naixement. Gairebé com una recepta mèdica. Lesraons? Els pediatres asseguraven que hi havia prou evidències per confirmar que aquesta pràctica tan antiga teixeix vincles afectius entre els nens en l’etapa preescolar (0-5/6 anys) i els seus adults de referència, al mateix temps que els ensenya habilitats lingüístiques i socials valuoses per al seu futur.

Un any més tard, l’agost del 2015, un nou estudi publicat a Pediatrics, la revista de l’APA, va estudiar la relació entre el fet que el pare o la mare llegeixi el conte al seu fill o filla i l’activitat cerebral del menor. A través de tècniques de ressonància magnètica es va mesurar l’activitat cerebral dels nens participants, d’entre 3 i 5 anys, mentre escoltaven històries adequades a la seva edat a través d’una gravació feta per una veu femenina. Els resultats van mostrar que els nanos que procedien de famílies amb més accés a l’escolta de contes -en varietat i freqüència- mostraven més activitat en àrees del cervell relacionades amb la comprensió narrativa i l’imaginari visual, totes dues essencials per a l’adquisició del llenguatge i la lectoescriptura. Amb aquests resultats a la mà, els autors proposaven que s’intervingués precoçment i es recomanava aquest hàbit a les llars per assolir que els nens estiguin més estimulats cognitivament, beneficiós tant per al futur acadèmic del nen com per a la seva salut general.

“Actualment és una evidència avalada per dècades d’investigació que el fet que els pares o altres persones pròximes expliquin o llegeixin contes als nens des de molt petits és un dels millors recursos per desenvolupar el seu llenguatge oral i facilitar la posterior adquisició del llenguatge escrit”, explica Enriqueta Garriga Ferriol, psicòloga, mestra i logopeda, que fa més de 45 anys que treballa amb nens amb greus dificultats de llenguatge. I és que quan s’expliquen contes als petits, es donen tots els “ingredients” per promoure el seu desenvolupament cognitiu.

EL RACÓ DE LLEGIR

Garriga Ferriol proposa imaginar la situació: el petit, assegut a la falda de l’adult o abraçat al seu costat, va escoltant contes coneguts o nous relats mentre mira imatges de colors que cobren vida. Alhora la veu de l’adult es modula per centrar l’atenció del nen sobre un fet o un episodi concret, per demanar que identifiqui un objecte determinat en un dibuix o fotografia. “Ja de petits associen aquesta situació a un clima afectiu i relacional positiu imprescindible per al seu desenvolupament i, a mesura que el menut va augmentant l’escolta i l’atenció, s’incrementa el coneixement d’imatges familiars i creix la curiositat per les novetats. Quan cap als 18 mesos descobreix que les coses tenen nom, com més es parla amb el nen, com més contes se li expliquen, més bé comprendrà el llenguatge que l’envolta i més s’ampliarà el seu vocabulari i les estructures lingüístiques, així com la seva imaginació i capacitat d’abstracció”, narra la psicòloga i logopeda, que també ha sigut professora a l’Escola de Patologia de Llenguatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull (URL).

"Com més contes se li expliquen, més bé comprendrà el llenguatge que l’envolta i més s’ampliarà el seu vocabulari, així com la seva imaginació i capacitat d’abstracció”

Enriqueta Garriga - Psicòloga i logopeda

Són moltes les propietats d’aquest moment tan màgic: “Els primers contes narratius aporten un aliment indispensable per als petits lectors que els permetrà comprendre tant el món interior com el que els envolta”, expliquen Diana de Miguel Prieto i Pepa Llobet i Martí, bibliotecàries de la Biblioteca Carles Rahola de Girona. I hi ha tota una evolució que s’enceta amb el descobriment del llibre com a objecte. “Seguidament, amb el llibre es crea un vincle íntim entre l’infant i l’adult. Aquesta relació afectuosa provoca de manera natural l’aprenentatge plaent de paraules, accions... i de mica en mica el nen va desenvolupant la capacitat d’escolta i d’atenció, fins que arriba a assaborir el gaudi de les narracions”, afegeixen les bibliotecàries.

GUIA PER ENTENDRE EL MÓN

“Els primers llibres són com una guia per entendre el món: el més immediat, la casa i la família, i l’entorn, que inclou, potser, la llar d’infants, el parc i altres cases i famílies”, descriu Patric de San Pedro, editor de Takatuka, que afegeix que també són molt útils per afavorir el diàleg entre grans i petits, ja que sempre donen lloc a moltes preguntes i respostes. “Però també han de ser una font per alimentar la imaginació i despertar les ganes de riure, elements imprescindibles per a un desenvolupament sa i ric”. Per aquest motiu, quan han d’escollir una història per editar-la, des de Takatuka valoren que es tracti d’una història intel·ligent, amb una reflexió ben construïda, però utilitzant l’humor o amb els rols capgirats com a base, i sempre intentant reflectir la perspectiva dels més menuts. “Busquem personatges positius amb els quals els nens i nenes es puguin identificar, defugint els rols de nens que fan d’adults o els contes de reis o reines. I apostem per il·lustracions de qualitat i innovadores”, conclou San Pedro.

Busquem personatges positius amb els quals els nens i nenes es puguin identificar

Paz Castro, de l’editorial Kalandraka, afegeix un altre aspecte essencial: els materials que s’ofereixin han de ser els adequats a cada etapa del creixement. “Des de la paraula transmesa oralment a partir de la tradició -cançons de bressol, cançons corporals, tornades....- passant per materials impresos de tela, amb pàgines de cartró... Els nens van creixent amb els llibres i els llibres amb els seus lectors: en format, temàtica, gènere, extensió, etc.”, relata Castro.

LLIBRES PER COMPARTIR

A les llibreries han vist com les ofertes de lectura compartida per a les primeres edats experimentava un punt àlgid en els últims anys. Irene Tortós-Sala, directora de la llibreria L’Altell de Banyoles, destaca en aquest sentit que actualment hi ha tot un món de contes il·lustrats molt atractiu amb moltes editorials especialitzades, com Kalandraka, Joventut, Takatuka, Kókinos, Combel i Cal·lígraf, entre d’altres, que omple de satisfacció l’infant en l’aventura d’acostar-se a la lectura.

La llibretera afegeix un aspecte que fa pensar en l’inici d’una història en si mateixa: “Quan més endavant aprenen a llegir, l’infant se sent més lliure, però no per això els pares han de deixar de llegir llibres als seus fills quan ja saben llegir. Està bé continuar acompanyant-los durant molt de temps”. Visca la lectura compartida!