Criatures 26/05/2017

La diversitat sexual, present des de la infància

La transsexualitat en menors és un tema cada vegada més present a l’agenda política, un fet que permet a les famílies entendre millor els seus fills i filles

Carmen Buades
5 min
La diversitat sexual, present des de la infància.

S’acostava el dia dels Reis quan el pare i la mare de n’Ensa van voler saber quins regals els demanaria per a aquell any: “Vull que em compreu roba de nina i que em digueu per un nom de nina”. No havia de demanar ser-ho, perquè ja ho era. En aquell moment tenia sis anys i la seva mare, na María Luisa, assegura que l’únic que sent és “un sentiment de culpa per no haver-ho vist abans”. N’Ensa va començar a xerrar i ja es referia a ella mateixa en femení, però “nosaltres la reprimíem i la corregíem”.

El dia dels Reis va ser el punt d’inflexió que va iniciar el trànsit, però el canvi ha estat abismal. “És un procés pel qual tothom ha de passar. Els pares, els germans, els amics... Tots passam per aquesta situació en què tothom n’està pendent i la gent se’t queda mirant al carrer”, explica aquesta dona, que ha passat de tenir un fill “que no es relacionava, que no volia sortir a les fotos i que sempre s’amagava darrere dels adults” a tenir una filla “extrovertida i feliç”. I va ser “tan bon punt vam dir-li que ens havíem adonat que era una nina”.

La transsexualitat en menors d’edat ha començat a abandonar el món dels tabús, sobretot a partir de l’aprovació, fa un any, de la Llei balear per garantir els drets de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals i combatre la LGTBIfòbia. Ara, el sistema sanitari està obligat a canviar el nom de les targetes sanitàries i posar-hi aquell que es correspon amb la seva identitat de gènere o el sexe sentit de cada persona, de la mateixa manera que existeix un protocol educatiu que permet canvis de noms a les llistes d’estudiants i fa que aquestes persones puguin utilitzar els banys i els vestidors que considerin.

“La llei també treballa per posar fi a la patologització de la transsexualitat”, explica Alex Lucas, president de Chrysallis, una associació especialitzada en l’atenció a famílies amb menors transsexuals. Si bé abans era necessari passar per la unitat de salut mental i rebre com a diagnosi la disfòria de gènere, hi ha en marxa un protocol sanitari que permetrà iniciar el procés de trànsit des de l’atenció primària.

A partir d’aquell moment, el camí és clar: es donen bloquejadors (que eviten el desenvolupament durant la pubertat) fins als 16 anys i hormones des de llavors, que provocaran, per exemple, canvis a la veu o al pèl corporal. No obstant això, no tots els sistemes de sanitat pública funcionen de la mateixa manera ni garanteixen tots aquests serveis.

En el cas de n’Àlex, un jove de 15 anys d’Eivissa, la seva mare va haver de batallar per tal d’aconseguir un tractament hormonal. “Amb el trànsit, ha estat com tenir una persona nova a casa. Abans, tenia una bomba de rellotgeria”, explica na Mónica, la mare, qui assegura que el procés del seu fill ha estat més pausat perquè “potser ni ell ni jo hi estàvem preparats”. En un primer moment, quan tenia deu anys, va dir que pensava que era lesbiana, que li agradaven les nines, però “va ser començar a desenvolupar-se i començar a detestar-se”. No va ser fins fa un any i mig que n’Àlex va saber què li passava: “Em va dir que ja ho entenia, que era un nin. En aquell moment vaig entendre que sempre ho havia estat i mai no ens n’havíem temut”, assegura na Mónica.

El cas d’en Joel, en canvi, va ser completament diferent, va començar el trànsit abans de fer quatre anys. “Teníem converses amb ell des de ben petit en què participava fins i tot el seu germà, qui, de fet, va ser qui va animar-lo a triar un nom nou, un nom masculí”. La seva mare, na Casti, explica que no s’han trobat amb cap problema, per exemple, a l’escola, més enllà d’alguna qüestió puntual: “Va ser progressiu. Primer vaig comprar-li unes sabates de nina, després una camiseta... Tot molt natural”.

QUÈ FER?

A l’hora de donar consells a altres mares o pares, na Mónica, na Casti i na María Luisa ho tenen clar, no hi ha fórmules màgiques. “Allò més important és que escoltin els seus fills, que no els corregeixin, que els deixin ser”; “que es deixin de tants d’estereotips perquè començam a introduir-los des d’abans fins i tot de néixer”; “oblidar-nos dels llibres i tenir un poc més d’humanitat: a la vida hi ha molta diversitat, no tot és masculí o femení. Criarem éssers humans i que cada un sigui el que vulgui ser. Hauríem de deixar d’encasellar els nins i les nines”.

Aquesta és precisament la idea que recorden des de Ben Amics. “Les persones transsexuals moltes vegades volen allunyar-se fins a l’extrem de l’etiqueta que se’ls va posar en néixer”, assegura Virginia Vallejo, portaveu de l’associació, “però no tot és rosa o blau i no tot el col·lectiu té una mirada crítica sobre el gènere que li fa qüestionar el binarisme”. De fet, dins el col·lectiu trans* (utilitzat d’aquesta manera per fer referència a transsexuals, transgèneres, queer...) hi ha moltes perspectives sobre com fer front a la identitat sexual i de gènere.

Des de Ben Amics també expliquen que la llei “marca una diferència abismal”, però “és necessari greixar el mecanisme per desenvolupar-la”. L’educació té, en aquest sentit, un paper fonamental. “Llegir-te el protocol no et dona eines per identificar els casos al teu centre educatiu”, assegura Vallejo, qui també explica que molts centres es posen en contacte amb l’associació quan tenen un cas perquè no saben interpretar el protocol. A més, considera fonamental introduir la diversitat als currículums escolars, una mesura inclosa a la llei però que encara no s’ha desenvolupat.

Per celebrar el primer aniversari de vigència de la llei, durant tot el mes de maig s’han organitzat actes, com xerrades a diferents pobles i a totes les illes. Chrysallis, per exemple, realitza avui horabaixa a la plaça d’Espanya de Palma una jornada amb contacontes, tallers de manualitats infantils i un concert dels Pirates Pirats.

Estratègies de les administracions

Aquesta setmana va constituir-se el Consell LGTBI de les Balears, un òrgan consultiu que ha de fer el seguiment de les polítiques que faci el Govern en aquest sentit. A l’acte es va presentar l’esborrany del Pla estratègic de coordinació i atenció a la diversitat sexual i de gènere de les Balears 2017-2019, que inclou els eixos de feina que s’han de seguir per desenvolupar la llei. Des de Ben Amics asseguren que la prioritat hauria de ser el col·lectiu trans, “el més endarrerit quant a oportunitats” i l’educació. Per la Conselleria de Presidència, de la qual depèn aquesta qüestió, també. Els menors transsexuals i les seves famílies, així com les persones transsexuals que exerceixen la prostitució, s’entenen al pla -que recull estratègies i no mesures concretes- com a col·lectius prioritaris per la seva vulnerabilitat.

stats