PALOMA A. USÓ

Joves analfabets emocionals i fràgils

Potser us sembla un titular excessiu, però en deu anys s’ha doblat el consum de tranquil·litzants entre la població dels 15 als 34 anys, fins a un 12%

Joves analfabets emocionals i fràgils Zoom

Poca tolerància a la frustració, hiperprotecció parental i, a més, “Jo ho vull ara ja!” El resultat d’aquesta combinació són joves analfabets emocionals i cada vegada més fràgils. És una fórmula amb uns factors educatius preocupants i que, fins i tot, dona uns resultats que poden acabar afectant la salut mental dels adolescents i joves.

El consum de tranquil·litzants entre els joves, amb recepta o sense, s’ha multiplicat en l’última dècada. Segons dades del ministeri de Sanitat publicades el 2015, el 2005 un 5,1% dels joves d’entre 15 i 34 anys havien consumit algun cop aquest fàrmac, una xifra que el 2013 -any de les últimes dades fetes públiques- s’havia més que doblat i havia arribat al 12,3%. Pel que fa al percentatge dels que n’havien pres un cop al mes, era del 2,7% el 2005 i del 5,6% el 2013. Però, ¿què és el que porta aquest col·lectiu a consumir aquest tipus de medicació? Quines són les causes de l’increment del consum?

El consum de tranquil·litzants entre els joves, amb recepta o sense, s’ha multiplicat en l’última dècada

Mireia Cabero, professora col·laboradora del grau de psicologia de la UOC, i Manuel Armayones, director de l’eHealth Center i professor investigador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la mateixa universitat, ho analitzen. “Els joves estan molt pressionats. Molts tenen una bona preparació, però tenen poques oportunitats per incorporar-se amb un mínim de garanties al mercat laboral. Això els genera desesperança, tristesa o sensació d’inadequació en el seu entorn”, detalla Armayones. Els dos experts coincideixen a dir que per fer front a aquest còctel d’emocions es recorre sistemàticament a la farmacologia. “La tendència a trobar solucions ràpides -en molts casos en forma de píndola- i la pressió assistencial -amb poc temps dels professionals sanitaris per avaluar i intervenir- poden estar provocant un augment de la prescripció de psicofàrmacs”, apunta Armayones.

EDUCATS PER SER FELIÇOS

Per frenar aquest increment, segons Cabero, “cal una educació emocional”. Per a l’experta, a la societat, especialment als joves, no se’ls ha educat per aprendre a conviure i gestionar les adversitats de la vida, sinó per ser feliços i tenir èxit. “Enviem el missatge que s’ha de viure sense dolor i per eliminar-lo es recorre als tranquil·litzants. El problema és que aquests fàrmacs només l’eliminen durant unes hores i això genera la necessitat d’hiperconsumir-los”, adverteix. En aquest sentit, Armayones assegura que cal fer un pas endavant i impulsar mesures socials que donin resposta a les necessitats dels joves i crear més places de psicòlegs en el sistema sanitari públic.

Els dos experts deixen clar que recórrer a la medicació hauria de ser l’última de les solucions. “Cal fer un abordatge integral, no només sanitari, dels motius que han portat tant els joves com la resta de la societat a augmentar el consum d’aquests fàrmacs”, reclama Armayones. Segons l’expert, si no s’ataquen els determinants socials que poden estar afectant el col·lectiu que consumeix aquests medicaments -precarització laboral, falta d’esperança, poca participació social, atur...- serà difícil capgirar la situació, perquè el sistema sanitari actualment no té eines per donar respostes. Cabero insisteix en la importància de l’aprenentatge de la gestió de les emocions. “Les persones han d’aprendre recursos emocionals per al seu benestar, a relacionar-se amb els altres afectivament i positivament i a saber generar climes emocionals”, conclou.

Cristina Gutiérrez és educadora emocional i codirectora de La Granja, un granja escola de Santa Maria de Palautordera, on cada any passen més de 10.000 alumnes i on fa una dècada que apliquen l’educació emocional en la formació. A Gutiérrez no li sorprenen aquestes dades sobre el consum de tranquil·litzants: “Ho veig coherent per com estan vivint i sent educats molts dels nostres nens i joves. El 25% dels nanos que ens arriben no s’han frustrat mai, és a dir, acaben sempre aconseguint el que volen, i els fa pànic no tenir el que volen simplement per no poder suportar el que sentiran”.

APLANANT MASSA EL CAMÍ

Gutiérrez -autora del llibre Entrena’l per a la vida (Ed. Plataforma)- reconeix que “els nens no saben el que senten ni per què, estan com desconnectats de si mateixos”. “Tinc la sensació que estem educant els nanos per ser guanyadors, com si no calgués ensenyar-los cap de les habilitats que necessitaran per superar els fracassos, que segur que patiran. Habilitats molt necessàries com la paciència, l’automotivació, la valentia o la fortalesa interior”, afegeix. L’educadora emocional adverteix que molts pares aplanen massa el camí dels fills, “amagant-los les pedres per por que pateixin”.

A les colònies i jornades de formació tant per a educadors com per a alumnes de primària i secundària a La Granja, Gutiérrez constata que el jovent “es rendeix davant de la frustració, sense cap eina disponible a les seves mans per lluitar quan un està desanimat i abatut”. “Estem enganyant els nens fent-los viure una vida que és mentida. I cada vegada que ho fem, el missatge que els arriba és el «No pots». Un missatge que s’acaben creient i això els porta a necessitar una pastilla per poder aixecar-se, perquè no han tingut uns pares i mares que els han entrenat en totes aquelles habilitats que necessiten per seguir caminant per la vida, com l’autonomia, l’autoestima o l’empatia”, afegeix.

En els seus 32 anys d’experiència treballant amb adolescents, reconeix que “mai com ara” els ha vist “tan buits, angoixats, estressats, dependents, amb mirada trista, amb ràbia, amb moltes pors i amb una baixa autoestima”. “I anar per la vida així fa por i per això necessitem pastilles -lamenta-. Més que educar-los emocionalment, els estem omplint, com si només volguéssim nens perfectes, ampolles farcides de dades que ens donin sempre la resposta correcta, la que els adults esperem”. Gutiérrez conclou que aquest sistema és “una llàstima perquè quan els formes en educació emocional de manera pràctica ells són absolutament brillants”. “Són uns mestres dels quals tots hem d’aprendre, com la Laura, una nena de 9 anys, que ens va dir: «He deixat la por al bosc, no la vull amb mi». ¿Quants adults encara no s’han atrevit a deixar la seva por al bosc?”, es pregunta.