Educació compartida en família

Ala llar d'infants Vallalta, de Sant Iscle, fa quatre anys tenien llista d'espera, i ara dues de les tres aules estan a mitges: "L'any passat la baixada encara va ser més forta", explica la seva directora, Alícia López, que remarca: "Enguany hi ha hagut més matriculacions, però no s'ha pogut omplir". Aquest centre del Maresme tampoc no s'ha escapat de l'augment de quotes: "Els preus aquest any es mantenen però el curs passat van pujar molt: vint euros més per a la gent del poble i quaranta per als de fora, que ara paguen 200 euros cada mes".

Davant d'aquest panorama, Vicenç de Febrer, director durant trenta anys de l'escola bressol municipal Oreneta, de Sant Feliu de Guíxols, aposta per diversificar l'oferta en l'atenció dels més menuts. Acaba de publicar l'estudi Costos públics i rendibilitat social: les escoles bressol municipals i els espais familiars de petita infància des d'una perspectiva comparada , en què referma la necessitat d'implementar aquest servei arreu del país. Ell va ser el responsable que el municipi del Baix Empordà es convertís l'any 1996 en el primer de Catalunya que disposava d'un centre multifuncional i integral per a la petita infància i les famílies, amb escola bressol i espais familiars, tal com recomanava la directiva europea de l'any 1992. L'elevat grau de satisfacció de les famílies amb els espais familiars, completament desconeguts quan es van crear, va fer créixer la demanda fins al punt que al cap de quinze anys va arribar a superar en números absoluts les famílies usuàries de l'escola bressol, tot i que el cost que representava el sosteniment dels espais familiars era del 13% en relació al de l'escola. Aquest centre també va ser pioner a instaurar quotes diferenciades en funció de l'edat i de les hores d'estada, cosa que afavoria una gran demanda d'infants de dos anys i una de molt reduïda de nadons, que són els que resulten més cars. La majoria dels alumnes s'acollien a les modalitats de jornada reduïda i no utilitzaven el menjador.

La crisi ha posat fi a aquest model. Ensenyament va imposar el concepte d' alumne equivalent (el que fa una estada mínima de 5 hores diàries durant els 5 dies de la setmana) per pagar el 100% de la subvenció als ajuntaments, i el govern municipal va anar eliminant les quotes diversificades que incentiven l'ús de l'escola durant una jornada reduïda de 3 o 4 hores diàries, fins que ha acabat instaurant la quota única davant l'increment de preus per la davallada de la subvenció de la Generalitat. Les conseqüències no han trigat a arribar: reducció de la demanda de les famílies amb infants més grans i amb menys necessitats laborals, que eren les que s'acollien a les jornades reduïdes, i augment de la demanda de nadons.

Molt més econòmics

De Febrer alerta que "la crisi econòmica i les migrades finances públiques estan posant greument en perill la sostenibilitat del model d'escola bressol pública", i lamenta que s'hagi apostat per un model de política pública d'atenció a la petita infància orientat "gairebé de manera exclusiva a un increment del nombre de places escolars de 0 a 3 anys", sense ampliar el període de la llicència maternal, instaurar llicències parentals parcialment retribuïdes o fer espais familiars. Els ajuntaments van fer un esforç considerable per incrementar les places de 0 a 3 anys fins a arribar a quintuplicar, en tan sols 10 anys, l'oferta pública existent a finals dels anys 90. "Es va desenvolupar el model més car, l'escolar, i ara tenim dificultats per sostenir-lo". Tret de Barcelona i les grans ciutats, la matriculació a les escoles bressol no deixa de disminuir i obliga els ajuntaments a apujar tarifes, cosa que expulsa de l'escola les famílies més febles econòmicament que encara s'hi mantenien. "Hem entrat en una espiral i no serà fàcil sortir-ne". El psicòleg considera que no és admissible que "les famílies amb més renda puguin gaudir d'unes escoles àmpliament subvencionades (més del 50% del cost d'una plaça s'està sufragant amb diners públics), i que l'administració no ofereixi cap alternativa per a la resta".

Tenint present que actualment només hi ha un 59% de places ocupades i que moltes aules estan buides, De Febrer aposta per "potenciar la reconversió d'alguns espais de l'escola en espais familiars". L'estudi conclou que una plaça de nadons en un espai familiar costa a un ajuntament uns 720 € anuals, i en l'escola bressol, 6.025 €. Una plaça per a infants més grans d'un any en un espai familiar costa a les arques municipals uns 1.280 € anuals i a l'escola bressol 3.371 € -i 1.954 € en el cas d'infants del grup de 2 a 3 anys-. De Febrer sentencia que "cal crear més serveis d'atenció als infants petits multifuncionals i integrats, no només escolars com s'ha fet fins ara".

Complementari

Després de remarcar que l'escola bressol no és una necessitat de l'infant, sinó dels pares, l'exresponsable de l'Oreneta exposa que els espais familiars "afavoreixen el creixement saludable dels infants i una criança satisfactòria per a les mares i pares", perquè han de tenir la "possibilitat d'integrar-se en grups de progenitors que evitin l'aïllament social que sol provocar en la nostra societat la maternitat durant el període inicial i així aprendre els uns dels altres durant la criança".

De Febrer va realitzar una enquesta l'any 2011 a 705 famílies usuàries i a 105 professionals d'espais familiars de 31 poblacions catalanes amb resultats més que concloents. Més enllà de l'alt nivell de satisfacció de mares i pares amb aquest servei, els professionals, molts dels quals han estat anteriorment educadors d'escola bressol, consideren majoritàriament que "durant el primer any de vida els espais familiars són més necessaris que les escoles bressol i que a partir d'un any són tan necessaris com les escoles bressol". Que gaudeixen d'una gran acceptació ho corrobora Antònia Saumell, directora de l'escola bressol La Baldufa de Barcelona, que també ofereix espais familiars des que es va crear, el 2003. El volum de mares i pares que acudeixen un dia a la setmana durant dues hores a l'Espai Nadó, adreçat a infants de 0 a 9 mesos, o al Racó dels Menuts, on hi ha infants de 9 a 36 mesos, n'és la mostra més palpable.

Un altre dels serveis estrella és El Cau dels Petits, on de dilluns a dijous des del mes d'octubre fins a l'abril els infants gaudeixen de tres hores de joc compartit. La màxima responsable d'aquest centre de 0 a 3 anys apunta que "si la parella treballa, la necessitat de la llar d'infants hi és, però si disposen d'excedència, els espais familiars són un bon recurs per gaudir un any de la seva criança". Saumell afirma: "Els espais familiars s'haurien de fomentar, però tenint present que no poden substituir l'escola bressol; són complementaris".

Per la seva banda, Alícia López, la directora de la llar d'infants Vallalta, creu que "cal reinventar-se, buscar noves alternatives, i crear aquests espais pot ser una opció per a les famílies".