La separació, fa dos-cents anys
L'any 1822, a Mataró, na Magdalena Bunyol, mentre el seu marit era a l'Havana, va parir una criatura. El seu procurador va al·legar que una nit, mentre era amb els seus fills petits a casa, un dels soldats francesos que s'hostatjaven a casa seva la va violar. El marit no s'ho va creure de cap de les maneres. Com era habitual aleshores en els processos de separació, a Magdalena Bunyol la van recloure a la casa de misericòrdia, que no era precisament un hotel de luxe, i sense els seus nens. Els tribunals, finalment, els van obligar a tornar a viure junts, una època durant la qual la dona es va tornar a quedar embarassada. Poc després, el marit es va vendre totes les propietats i va desaparèixer. Només aleshores la dona va poder recuperar els seus fills i aconseguir una sentència de separació.
La història l'he trobada remenant per la xarxa, en una tesi doctoral presentada per Marie Costa, sobre els conflictes matrimonials i el divorci a la Catalunya de finals del XVIII i principis del XIX. S'hi explica com funcionaven els divorcis, i com moltes vegades els nens de pares divorciats acabaven a l'orfenat, i la pràctica del "segrestament", que consistia a aïllar en alguna casa particular o en una casa de beneficència les dones en procés de separació, gairebé sempre sense les seves criatures, mentre es resolia el conflicte. I es veu ben clarament que, per als pobres, això de la separació era un autèntic drama.
Els temps van canviant
De tant en tant va bé donar un cop d'ull a la història i veure que la Barcelona de principis del XIX, amb les seves cases de reclusió, els seus orfenats i la lentitud dels seus tribunals, recorda el Londres dels pobres que relata Dickens. El divorci i la separació segueixen sent un problema per a la gent amb menys recursos, però estem a anys llum de la sordidesa d'aquells temps. Està bé, de tant en tant, quan encenem el llum de casa, recordar que en molts racons del món la gent encara no té llum, i que disposem d'aquest invent des de fa quatre dies. I està bé que, entre els articles d'aquest separat que canta les excel·lències de la custòdia compartida, n'hi hagi un que ens recordi que tot això ha costat molt d'aconseguir, que les dones han estat molt putejades i que als nens, en aquella època difícil de la Revolució Industrial, no se'ls tenia en compte per a res.
