“Per a mi El Tatano és un record divertit i màgic de la meva infància. Vaig passar molts moments en família compartint receptes, manualitats, imaginació, lectures i moltes rialles”, diu el Xavier, d’Alella, que ara té 23 anys. “Roser, ja ha arribat El Tatano! Quines corregudes hi havia quan sentia aquesta frase! No hi havia prou mans per trencar el plàstic que embolicava la revista i posar-me a llegir en Pere Sense Por”, recorda la Roser Maria, de Ferreries, de 25 anys. “El Tatano em va fer connectar amb el món de la lectura. Els meus germans grans llegien el Cavall Fort i jo els imitava llegint El Tatano”, assegura el Martí, de Maçaners, que té 24 anys. Tots tres ho expliquen al número 241 de l’emblemàtica capçalera, que està d’aniversari: celebra els seus vint anys de vida als quioscos. I com ells, tot un seguit de tataners que han crescut amb les històries d’en Pere Sense Por, de la Rita Pinyada i del Nono i la Petúnia, entre molts altres, comparteixen com els va marcar el fet de ser-ne lectors durant la infància i els bons records que en mantenen.

Explicar un conte abans d’anar a dormir, inventar-se una història si el nen fa rebequeries a l’hora de menjar o entretenir-lo explicant-li tota mena de curiositats quan us trobeu en una sala d’espera, en un restaurant o a la parada del bus. Hi ha pares i mares que encara ho fan, però n’hi ha d’altres que prefereixen donar-los el telèfon mòbil o una tauleta perquè s’entretinguin sols. Quan les pantalles es converteixen en protagonistes, es perden determinats hàbits que fan que els membres de la família connectin i passin temps de qualitat de manera conjunta, com es pot fer, per exemple, a través de la lectura.

Els meus fills no llegeixen i he intentat no ofuscar-m'hi. Sempre penso que hi haurà un dia o un llibre que els canviarà el xip i, de sobte, voldran llegir. Té raó la Maria Pombo quan ens va dir que hem d’assumir que hi ha gent a qui no li agrada llegir. Però il·lusa de mi m’havia empassat aquella llegenda del “si tu llegeixes, ells llegeixen” i per desgràcia a casa nostra aquest mantra no funciona. Si estenc la roba ningú surt al pati, si algú para taula doncs la para sol i si jo estic llegint una novel·la els meus fills miren una sèrie.

Llegir és un viatge cap a un món desconegut ple de vivències que guien el lector pàgina rere pàgina. En el cas dels infants, acompanyar-los en aquesta lectura els permet obrir una finestra cap a nous mons. “L’infant lector, quan rep un missatge a través d’una lectura acompanyada, imagina la història a través d’aquesta veu, la recrea i la fa seva. A més, aquesta intervenció ajuda a despertar-li el sentit de la creativitat”, observa Margarida Falgàs, mestra jubilada, pedagoga, coordinadora de clubs de lectura infantil i membre de l’organització de la Fira del Conte de Medinyà.

El temps lliure i el descans dels dies d'estiu són una oportunitat ideal per enganxar els més petits a la lectura. A la platja, a la muntanya o a casa: qualsevol indret és bo per treure un llibre de la bossa i acabar aquell capítol que hem deixat a mitges. Segur que les famílies ja teniu a punt una pila de llibres recomanats. Ara Marta Gil, llibretera d'El Gat Pelut, fa una selecció d'alguns llibres per als infants i els joves de la casa.

És difícil trobar un infant a França que no conegui La terrible Adèle. El còmic creat per Mr Tan –pseudònim del francès Antoine Dole– i il·lustrat per Miss Prickly i Diane Le Feyer és un fenomen editorial, amb més de 20 milions de llibres venuts des del 2012 a França. A Catalunya, cada vegada hi ha més nens i nenes que també segueixen la vida d'aquesta heroïna rebel que no té pèls a la llengua.

“La lectura en veu alta ajuda a consolidar l’hàbit lector perquè transforma la lectura en una activitat activa, emocional i social”, sosté Vanessa Ortega, coordinadora del Certamen de Lectura en Veu Alta (CLVA), que aquest curs ha arribat a la 21a edició amb la inscripció de 1.248 escoles i 3.927 alumnes d’entre 8 i 16 anys, i que el 13 de juny va celebrar la jornada final.

És dilluns i el Matthew i l’Aidan, de sis i vuit anys respectivament, es troben a l’hospital de dia de pediatria de Sant Pau. Mentre reben tractament, cadascú s’entreté com pot: el primer amb la tauleta i el segon amb el telèfon mòbil. De sobte, la Laura i la Gisela, narradores professionals, irrompen a la sala amb les seves bates, malles i xancletes de coloraines i el seu carro (una cadira de rodes customitzada) ple de llibres, i pregunten als infants si els ve de gust escoltar un conte. Tots dos responen afirmativament. Per al Matthew és el primer contacte amb els Contes que curen. A partir d’aquell moment, els dos petits deixen de ser només pacients per convertir-se en el que són: nens que es deixen portar per la màgia d’una història, que s’encomanen de l’emoció amb la qual les contacontes expliquen les peripècies del pirata Malapata i el conillet Ralph i que riuen i interactuen entre ells –quan prèviament ni es coneixien– mentre imaginen amb ajuda de les narradores que van a bord d’un vaixell pirata.

Des del 2010, el FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, obre les portes cada any a un refugi ple a vessar de literatura dins del Disseny Hub de Barcelona. L'equip de l'associació Tantàgora, capitanejat per Magalí Homs, se les empesca totes per encomanar l'hàbit lector amb contacontes, ombres xineses, disfresses i espais de descoberta als infants. El FLIC, que té lloc el 22 i el 23 de març (de 10 a 14 h i de 15 a 19 h), busca transmetre la passió per la literatura a nadons, infants i joves, alhora que treballa amb docents i equipaments culturals per fomentar la lectura.

Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor i dramaturg. Va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2022 amb la novel·la juvenil Un far a la fi del món. Ara ha publicat la segona part, Més enllà de la fi del món.

Va viure a Tona fins a cinquè de primària i a sisè es van traslladar a Vic. “Anava al Sagrat Cor. Era bon estudiant, bon nen. De més gran, a l'institut, no tant, perquè m’avorria”. Va fer formació professional a l’Institut de Vic. “Electricitat i electrònica, perquè els pares van dir que havia d’estudiar alguna cosa fins que pogués anar a Barcelona a fer imatge i so, que era el que jo volia”. I després de l’escola? “A Tona vaig fer futbol, però no m'agradava gens. A Vic, informàtica, amb aquells ordinadors gegants... Però no recordo gaires extraescolars”.

]]>

“Treballa de dia. Somia de nit. Què diu la Lluna: em vols per marit?”. Amb aquest poema amb forma d’una galeta de l’emblemàtica capsa Birba, els nens i nenes podran apropar-se al món de la poesia gràcies a la creació d’una edició limitada de l’assortiment de Birba Camprodon en col·laboració amb el poeta i editor català Ramon Besora. Amb l’aparença d'un conjunt clàssic de galetes, però en el qual s'amaguen a dins deu poemes compostos per Besora, aquesta finalitat es converteix en un instrument d’expressió artística.

]]>

Una casa de por (Flamboyant), de Meritxell Martí i Xavier Salomó, va publicar-se durant la Setmana del Llibre en Català. Només tres dies després, el conte –una iniciació al problema de l’habitatge feta d’humor i girs inesperats– ja liderava el rànquing de la secció infantil i juvenil. A l'últim Sant Jordi, els més venuts van ser La misteriosa i sorprenent casa de l’avi (Combel), que just sortia del forn, i La meravellosa i horripilant casa de la iaia, en segona posició. Junts, han fet àlbums il·lustrats multipremiats, com Sunakay (Flamboyant) i una pila de contes per a nadons. Els seus Bon dia i Bona nit (Combel) sumen 135.000 vendes a tot l’estat. Són parella a la vida real i tenen un fill de vuit anys. Viuen a Sant Llorenç Savall, des d’on compaginen una vida tranquil·la amb presentacions arreu del món.

]]>

Sempre és un bon moment per fomentar l'hàbit lector. Us recomanem diversos títols per a totes les edats i gustos perquè els vostres fills s'enganxin a la lectura. És una tria feta per Marta Gil, llibretera d'El Gat Pelut de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil.

]]>

Amb els contes està passant una mica el mateix que amb els jocs de taula: s’adrecen cada cop a edats més primerenques, sovint amb la promesa de preparar-los al gust per la lectura, a l’adquisició del llenguatge, a la gestió d’emocions i mil coses més.

]]>

Des de Les bruixes de Roal Dahl fins a les històries d'Isadora Moon, passant per Els cinc van de càmping d'Enid Blyton o Hotel Winterhouse de Ben Guterson. El primer llibre que comenten els quinze nens i nenes que conformen el club de lectura infantil de la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona l'han escollit ells i se l'han hagut de llegir de la primera a la segona sessió. Entre els títols, hi ha novetats i clàssics, però també grans descobertes i edicions més comercials. Hi ha gustos per a tot, i per això, de fet, es fa aquesta activitat. Cadascun dels participants presenta el llibre als seus companys i el puntua. Els que més interès –i rialles– generen són els més escatològics, però tots els serveixen per parlar de llibres en un entorn no escolar i, així, conèixer nous autors i noves històries.

]]>

En temps de crisi de l'educació, Josep M. Esquirol proposa tornar a l'essència. Com ser un bon mestre? Si, com diu, "viure és aprendre a viure", ensenyar deu ser aprendre a ensenyar. No se'n sap mai prou. A L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure (Quaderns Crema), Esquirol es fica a la pell de l'educador en un assaig filosòfic que també és poètic. Cada cop pensa més plàsticament: amb la paraula viva, com si conversés amb el lector. T’embolcalla amb idees que són com carícies. Moltes de les seves sentències poden ser llegides com versos aforístics, belles incitacions a la reflexió. N’agafo deu idees il·luminadores per als bons mestres.

]]>

Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

]]>

"Us heu fixat amb les aranyes... Què teixeixen?" –pregunta Helena Maragall, mestra i pedagoga, als alumnes de tercer de primària en el taller de poesia mentre seuen plegats en rotllana entorn una espelma que ha encès només començar la sessió. Els infants creen mentalment una imatge d’aquest insecte i, a partir d’aquí, arrenca el poema. Avui toca: l’Aranya, de Bofill, Puig i Serrat. “L’aranya fa mitja damunt una flor, la tela que fila és com si fos d’or...”. Rima i llenguatge omplen la sala de l’escola, on Maragall recita acompanyada del gest per anticipar el vers que vindrà. Els alumnes participen a l’activitat amb ganes, hi estan avesats, tot i l’edat primerenca. A darrere d’aquest interès, hi ha un perquè: la poesia és innata en l’ésser humà.

]]>

Les demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

]]>

Tant el naixement de l’Aina com el de Periscopi impliquen una època de dormir molt poc, d’anar molt cansat, però de felicitat, de perplexitat, d’alegria de veure’n les primeres passes, com van guanyant una vida pròpia, però malgrat això no poder deixar de preocupar-te’n mai.

]]>