10 M'agradaria pensar que som capaços de construir alternatives a determinats models d’escoles post-confinament que s’estan plantejant a nivell global. En aquest fil de Twitter vaig afegint reflexions i notícies de com s'està realitzant el post-confinament escolar arreu del món: https://twitter.com/JordiJubany/status/1262327117909495808

]]> Les biblioteques són dels equipaments culturals més visitats a casa nostra. Pràcticament la meitat de la ciutadania té el carnet d’una biblioteca pública. Avui ja no és només un espai d’emmagatzematge de llibres, sinó que garanteix l’accés a la informació, el foment de la lectura i l’activisme cultural. Esdevé sovint un espai que tant facilita una experiència confortable i íntima com el treball dinàmic i connectat a l’entorn proper.

]]> Recordant en Carles Capdevila

]]> Sento la necessitat d’escriure alguna cosa, encara que sigui difícil trobar les paraules adequades amb la indignació que sento. Mentre escric, al carrer es barreja el so dels helicòpters amb els càntics de Llibertat, Dignitat i Democràcia de la vaga general que se celebra a Catalunya. Diumenge passat el vot de més de dos milions de persones pacífiques en el referèndum d’autodeterminació es va saldar amb més de 800 ferits per la repressió dels més de 10.000 agents policials enviats per l’Estat Espanyol. Aquest és el context.

]]> Escric aquestes línies per al llibre col·lectiu Joves, transformació digital i formes d’inclusió a l’Amèrica Llatina des de les màgiques terres colombianes. Després de presentar ¿Hiperconnectados? a la prestigiosa escola Montessori i als mestres innovadors del MOVA de Medellín, m’arriba la notícia de l’atemptat terrorista a Barcelona. Justament, aquesta setmana he visitat el seu Museu Casa de la Memòria i he recorregut la Comuna13 per entendre la seva lluita per la llibertat, la resistència davant la violència i la seva transformació social. Són extraordinaris exemples de documentació i de reconeixement dels quals sens dubte hem d’aprendre.

]]> L'edat per tenir el primer mòbil continua baixat i es situa cap als 11 anys d'edat. Sovint s'argumenta que és un element de seguretat en el pas de l'educació primària a la secundària. Però, si és només per això, no calen terminals connectats a Internet ni models cars de determinades marques. Avui el mòbil és també un símbol del ritus de pas cap a l'adolescència que aporta els valors d'estatus, independència i identitat.

]]> Ja s'utilitza el concepte Sharenting (la combinació en anglès de compartir i paternitat) per referir-se a la informació que els pares comparteixen dels seus fills a les xarxes. Són especialment sensibles les dades personals que es relacionen al menor. Passen a formar part de la seva identitat digital i en algun moment poden condicionar el seu desenvolupament personal, social i laboral. Els adults actuals no vam ser educats en aquest entorn i no teníem tantes imatges de petits, però no les compartíem amb familiars, amics, coneguts i desconeguts com podem fer ara, amb un clic, a la xarxa. Per això, recomanem reflexionar i gestionar la privacitat i seguretat amb prudència. Des del moment que pengem la imatge d’un menor en un entorn digital on hi ha altres persones, en podem perdre el control (encara que sigui del tipus Snapchat on se suposa que s'esborra amb el temps). Així, es interessant tenir presents 3 aspectes abans de fer el pas: 1. Pensar si ens agradaria veure aquella imatge a la portada d'un diari 2. Com pot afectar-nos al cap d'un temps i 3. Els usos no previstos que en poden tercers, com la publicitat o l’assetjament. La viralitat descontrolada en aquest aparador sol ser conseqüència d'accions poc reflexionades en moments d'eufòria. En qualsevol cas, és determinant desenvolupar aquest aprenentatge reflexiu conjuntament amb els menors per a que vagin elaborant el seu criteri, que és en definitiva el que posaran a prova quan creixin i prenguin les seves decisions. És important no perdre ocasions per parlar de les conseqüències que poden tenir certa sobreexposició, la geolocalització de la nostra posició o l’etiquetatge sense permís. A mesura que se’n pren consciència s'observa un desplaçament progressiu cap agrups més reduïts i propers (de xarxes socials a serveis de missatgeria). És una bona ocasió per educar en el món digital amb actitud saludable, ètica i crítica. TV3: "Sharenting": la moda de compartir els fills a les xarxes genera debat

]]> Hem gaudit d'una interessant i constructiva conversa sobre #LaFamíliaenDigital amb @Alba_Castellvi, autora d'Educar sense cridari @adammartinsk, experimentat pare i periodista, a #LaSetmana16en la34a edició de a Setmana del Llibre en Català. Una esplèndida edició que ha mostratla riquesa i diversitat de l'edició en català i que alhora permetteixir complicitats entre públic, entitats i autors.

]]> Comparteixo una entrevista feta pelDiari ARA. Jordi Jubany: “No ens han preguntat si volíem ser ciutadans digitals però ho som”.

]]> He vist coses que vosaltres mai creuríeu: cartes manuscrites a la bústia de casa, enciclopèdies enormes que consultava sovint, la màquina d'escriure on corregia manualment els errors, carrets de fotografies de dotze, vint-i-quatre i trenta sis negatius, pals que no eren de selfie, cintes de casset que rebobinava amb un bolígraf, el discman que avançava una a una les cançons, tocadiscos, pel·lícules de vídeo en formats VHS, Betamax i 2000, rellotges amb calculadora incorporada, el teletext que informava dels resultats esportius i dels de la loteria, televisors que només tenien dos canals i a vegades també dos rombes, ordinadors de sobretaula amb pantalles de dos colors i videoconsoles que en tenienfins a setze, disquets flexibles de cinc i quart i de tres i mig polsades, telèfons fixes de rodeta que no necessitaven bateria, wifi ni cobertura, telèfons mòbils que no eren intel·ligents (com si ara ho fossin)... I de ben segur que vosaltres veureu coses que mai creuré. I és que anem canviat amb l'apropiació de noves tecnologies.

]]> La família d’avui viu també en digital. I és que la societat canvia de pressa i les noves tecnologies arriben a tots els sectors i a totes les persones. La proliferació de mòbils, tauletes i ordinadors connectats a Internet està canviant la nostra forma d’organitzar-nos, divertir-nos, llegir, aprendre, comunicar-nos, cuidar-nos i, fins i tot, de viatjar. El llibreLa família en digital, ens convida a pensar què estem fent i com ho estem fent, tal com diu en Carles Capdevila al pròleg; si ens apropem a la tecnologia com un problema o bé com una oportunitat que podem aprofitar. I cadascú des de la seva mirada particular. Es tracta d’un llibre útil per reflexionar sobre com les diverses generacions podem acostar-nos plegats a la cultura digital (creant, participant, compartint) i ens orienta, per tal de saber gestionar la dispersió i la desconnexió. El text posa de relleu la importància d’entendre el nou entorn perquè té conseqüències a les nostres vides. Posem dos exemples de mal ús de les xarxes socials:1. El Barça descarta el fitxatge d’un jove futbolista que havia fetuns tuits ofensius i2. Despatxen un professor universitari(una persona adulta i, se suposa, amb méscriteri) per haver insultat a les xarxes socials.

]]> Avui en dia la digitalització ja ha modificat la manera d’accedir i de tractar la informació que tenim a l’abast. Internet i les xarxes socials ens obren un món de possibilitats per arribar a noves fonts i els dispositius mòbils ens permeten guardar una bona biblioteca, una discoteca i, fins i tot, una ludoteca a dos clics. Així la manera de llegir, escriure, aprendre, jugar i comunicar-nos canvia a la societat digital. La biblioteca de tota la vida té l’oportunitat de complementar-se amb els nous textos i suports digitals facilitant experiències lectores més sensorials, flexibles i socials. Obre tot un ventall d’opcions que van des de la curació de continguts (selecció i cura per a un públic determinat), la difusió de llibres a partir dels booktrailers (anuncis audiovisuals que poden fer els mateixos usuaris) o dels booktubers (lectors que fan recomanacions en format de vídeo). La biblioteca a la societat digital fa possible experimentar la tendència global de passar d’oferir productes a serveis. Val la pena conèixer el nou portal ebiblio catalunya.ebiblio.es que facilita el servei de préstec de llibres digitals per a diversos suports. [slideshare id=55523056&doc=bam10-151125211327-lva1-app6891]Presentació Idees, estratègies i recursos per acostar la biblioteca a la societat digital

]]> Aprenem cada dia. Aprenem amb les persones. Aprenem dins i fora de les institucions educatives. Aprenem amb les velles i belles tecnologies i amb les més noves i sorprenents. Aprenem al llarg, ample i profund de la vida.L’aprenentatge pot esdevenir a qualsevol espai i en qualsevol moment. Pràcticament totes les persones podem aprendre a qualsevol edat i cultura. Més que mai vivim a la societat de l'aprenentatge.I el nostre entorn ens condiciona com aprenem en tots els àmbits de la vida. Conèixer les característiques dels espais que ens envolten ens ajuda a dissenyar els escenaris, les aules i els elements desenvolupar-nos. Tots i totes podem pensar i dissenyar el nostre entorn personal d’aprenentatge.

]]> Quant de temps transcorre des que et despertes fins que agafes el telèfon? Quantes vegades mires el mòbil al llarg del dia? T'afectaria estar una setmana sense Internet? Cada vegada som més els que estem mobilitzats, tot i que potser ens truquem menys. En canvi, utilitzem el telèfon per fer fotografies, per consultar els mapes,per comprar,per cuidar-nos, per compartir o per queixar-nos en els grups de conversa.Estem mobilitzats per associar-nos, estem mobilitzats per fer país i... estem mobilitzats per aprendre? Podem pensar el potencial educatiu dels dispositius mòbils més enllà de l'oci i el lleure.Enguany el programa mSchools (del Mobile World Capitali la Generalitat) presenta el Mobile History Map, un mapa col·laboratiu on l'alumnat de Catalunya georeferencia elements patrimonials del seu poble o ciutat.Una oportunitat per a que les illes d'informació es converteixin en nodes de coneixement d'una societat en xarxa. Presentació InformeSociedad de la Información en España 2014.

]]> Actualment la majoria de cerques digitals les fem en un omnipresent cercador que ens ajuda a pescar en un oceà en plena tempesta, que democratitza l'accés a la informació més enllà dels volums de l'enciclopèdia de casa. Com a ciutadà m’agradaria que l’empresa fos un servei públic, com a divulgador m’agradaria que n’utilitzéssim d’alternatives, com a educador m’agradaria que coneguéssim més estratègies i criteris de cerca, com a investigador m’agradaria que alliberessin les dades de forma agregada. Estem parlant de dades que resten guardades com l’historial de tot el que cadascú ha buscat ( https://history.google.com ) , de tot el que hem buscat com a país o com a humanitat (2014 en cerqueshttps://www.google.es/trends/2014/ ) i potser el que un dia buscarem. T’has cercat tu, la teva institució o entitat? Gestiones la teva identitat digital?

]]> És una sort pertànyer a una generació que ha conegut la societat abans i després de l’expansió de la digitalització i d’internet. Avui podem continuar gaudint la lectura en paper i combinar-la amb la lectura en pantalles, en funció del moment, del lloc o del tipus de lectura que volem fer, la qual cosa diversifica i enriqueix les nostres pràctiques lectores. La lectura connectada ens permet aprofitar una biblioteca gairebé infinita de textos, imatges i recursos com diccionaris, enciclopèdies i traductors. I accedir a d’altres lectors d’arreu que socialitzen les seves experiències lectores. És clar que davant de tantes dades i oportunitats necessitem desenvolupar noves habilitats i estratègies per esdevenir lectors crítics i competents. Felicitoel quart aniversari del Diari Ara, que des del primer moment va ser pensat en paper i en digital. [slideshare id=41924128&doc=lexcit-lecturaendigital-141123151637-conversion-gate01] Presentació de la taula rodona Lecxit "Lectura i èxit educatiu" celebrada al CaixaFòrum.

]]> Aquesta setmana s’ha presentat la proposta de Pacte per l´Educació de Menorca. Durant dos anys, famílies, alumnes i professors han elaborat amb dedicació, il•lusió i compromís aquest document pensant en les competències que necessita un ciutadà del segle XXI. El Pacte té per objectius la concepció de l’educació com a servei públic amb equitat i qualitat, la integració de les famílies i la societat en la gestió dels centres, i l’adequació dels projectes als canvis socials i tecnològics. Vol servir per fer front al fracàs escolar i a l’abandonament prematur,que són elevats, en moments d’incertesa amb la LOMQE i el TIL. Defensen que, al marge dels idiomes que elegeixin segons el context social, “la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la prioritària i majoritària”. [slideshare id=38472006&doc=dissenyentornsaprenentatge-140828192214-phpapp02] Presentació petxa-kutxa sobre elDisseny d'entorns d'aprenentatge

]]> Des de sempre tots tenim un entorn del que aprenem: la família, les amistats, l'escola, els mitjans de comunicació... Avui en dia, amb les noves comunicacions, aquest entorn s'ha eixamplat. Gràcies a la digitalització, la web 2.0 i les Xarxes Socials podem accedir a informació que no teníem a l'abast i a persones expertes que ens poden ajudar a un sol clic de distància. No podem separar amb una línia clara què aprenem connectats o desconnectats, en digital o presencialment, de l'educació formal o informal. De totes maneres, aprenem constantment al llarg i ample de la vida. Tots ho fem segons un model propi, una manera d'entendre aquests processos (perquè en algun moment hem passat per una escola i hem interioritzat aquest model). Però les formes d'aprendre i d'entendre l'aprenentatge són diverses i, més encara en un món digital. Les podem pensar, dissenyar i prendre consciència de com construim el nostre PLE (Personal Learning Environment), el nostre Entorn Personal d'Aprenentatge. [slideshare id=36851405&doc=comaprenemenunmndigital-140710162320-phpapp01] Presentació a la Universitat d'Alacant: Entorns innovadors d'aprenentatge

]]> En el marc de l’eix de “Pensament” del Tricentenari de Catalunya (1714-2014) es celebra a Tarragona el FIET: Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia. El seu lema és prou significatiu: nous escenaris d’aprenentatge des d’una visió transformadora. Planteja a partir de reunions, conferències, tallers i fires com han de ser els escenaris de coneixement en un entorn digital. Més de 100 experts internacionals i de les universitats catalanes han desenvolupat 11 línies de treball que posen en valor les experiències d’aquí i contrasten experiències d’arreu del món. En l’eix temàtic en la de Xarxes Socials i Participació Ciutadana es planteja com les interaccions socials a les plataformes virtuals col·laboratives a nivell local i global obren noves possibilitats educatives. Perquè val la pena pensar com volem que sigui el nostre país en el futur, també en l’educació, també en el context digital.

]]> Enguany l'Escola d’Estiu dels mestres celebra els 100 anys del seu naixement, el mateix any de la constitució i per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya. Sembla ser que abans d’aquesta data ja hi havia docents que es trobaven per aprendre entre igualsper tal de millorar la seva tasca.Són més de 100 anys de compartir necessitats, neguits i experiències. Més de 100 anysde compromís, de treball i de renovació pedagògica pensant en l'alumnat d'una societat que ha anat canviant. Avui en dia, cada vegada més, les persones aprenem de llocs més diversos, en entorns no sempre acadèmics. En entorns que poden ser presencials ivirtuals. L’espai on aprenem pren importància perquè condiciona la nostra manera d’aprendre. Quines variables hi intervenen? Com podem modificar-les? Com ens ajuden les tecnologies, internet i les xarxes socials a aprendre a qualsevol lloc i moment? Mirarem d'acostar-nos a les respostes en el cursEntorns on aprendre: la meva escola és el món.

]]>