Quan la realitat supera la ficció

Mariko i Sergi. La primera vegada que planegen marxar un cap de setmana sencer és per assistir al casament d’uns amics a Porto. Quan compren els bitllets s’equivoquen i agafen la tornada a les 6 del matí en lloc de les 6 de la tarda. En 24 hores volen, es muden al lavabo de l’aeroport, arriben puntuals al casament, gaudeixen de la festa, volen de tornada, compren xocolata amb xurros i en arribar a casa esperen que els avis i el fill es despertin per esmorzar tots plegats.

Isabel i Dani. Feia mesos que havien reservat el pont de desembre per escapar-se a Sant Sebastià sense els fills. Tres dies abans la nena comença amb dècimes i l’endemà està a 38,5. Es plantegen anul·lar el viatge. In extremis van d’urgències confiant que la pediatra els autoritzarà a marxar sense catalogar-los de mals pares. Finalment marxen i s’ho passen molt bé tots tres, el Dani, la Isabel i el mòbil.

Núria i Marta. Marxen un cap de setmana, el primer d’ençà que tenen dos fills. Diumenge després d’esmorzar la Núria s’enyora tant que proposa tornar a casa. L’argument és que tenint en compte tot el que han esmorzat no dinaran. Acaben dinant però a casa amb els fills i l’àvia.