Per què cal passar dels correbous

Fa uns dies, en una entrevista a la ràdio, un dels periodistes, de les Terres de l'Ebre, va comentar l'alegria de la filla adolescent perquè havia pogut fer el seu primer correbou. Tot seguit em va preguntar a quina edat s'havia de permetre fer-ho. La resposta políticament correcta hauria estat definir la frontera entre la infància i l'adolescència i considerar, per exemple, que els nois i les noies de l'ESO ja tenen edat per anar a fer l'animal amb els animals. Però, també aquí, com a les curses de braus o les sales de joc, apareix la teoria de l'edat com a coartada per no pensar en les qüestions de fons. Fins i tot hem inventat una variable segons la qual es pot reduir l'edat per assistir a determinats espectacles si els joves van acompanyats d'un adult. Tot i que no queda clar si aquest afegitó a la norma és en realitat una excusa perquè l'adult amb criatures hi pugui anar.

En pensar que cal posar una edat estem acceptant que es tracta d'activitats amb determinants components negatius que els nois i noies han d'estalviar-se, si més no mentre encara no han sortit dels primers períodes de la seva vida. I per què no s'ho estalvien més temps, a totes les etapes educatives? Com que dedicar-se a la diversió a costa dels animals sembla que no es educativament gaire positiu, la conclusió educativa raonable és que seria millor que no estigui present en cap moment de les seves vides. És a dir, eduquem-los perquè siguin persones que no trobin cap plaer a fer patir els animals i descobreixin experiències de felicitat sense costos per a un altre ésser.

Costums discutibles

La tradició no es cap argument educatiu. Menys encara per mantenir costums educativament discutibles. Si aspirem a fer més humanes les nostres societats, també aspirem a fer que la festa, les formes col·lectives de gresca, es lliuri progressivament d'irracionalitats antigues i deshumanitzacions que no tenen cap altre argument a favor que continuar repetint el que sempre s'ha fet. La limitació d'edat no és altra cosa que un indicador d'hipocresia.

En el fons sabem que no és una activitat gaire positiva per formar els fills i deixem que la norma ens digui quan sembla que ja no passa res i hi poden participar. Eduquem avui els nostres adolescents perquè quan siguin adults no tinguin el més mínim interès a fer correbous. En poc temps hauran desaparegut i no caldrà pensar en limitacions.