Els pares i mares som i hem de ser transmissors de valors i principis per als fills, principalment a través dels nostres propis comportaments i actituds. Aquests valors i principis han de servir perquè nois i noies es traslladin del jo al nosaltres i desenvolupin unes quantes virtuts socials indispensables per viure i conviure amb altres.
Fa uns dies em referia a un dels valors que considero imprescindibles: la puntualitat. Ser puntuals ens permet organitzar-nos més bé, aprofitar millor el temps i anar més relaxats, i és una clara mostra de respecte i consideració cap als altres. En la gran majoria d’àmbits cal que siguem escrupolosos amb el compliment dels horaris. Tant com quan hem d’agafar un avió, per exemple. Però en algunes ocasions esporàdiques i molt determinades ens podem permetre arribar una mica tard sense que el món s’ensorri. Que la puntualitat sigui un valor important no significa que hàgim d’anteposar-lo sempre a tot, a qualsevol preu.
Excepcions justificades
Una vegada teníem un sopar de celebració a casa d’un familiar. Un dels meus fills es va relaxar amb els horaris i vam sortir més tard del que hauria convingut. Tot i que sempre calculem un marge, el trànsit que vam trobar a l’autopista ens va acabar de desbaratar les previsions. Però vaig decidir no enfadar-me amb ell i li vaig explicar els motius. No era perquè deixés d’importar-me la puntualitat, sinó perquè no ens hauria solucionat el problema i ens n’hauria generat un altre: malestar entre nosaltres.
Hi ha pares que no consenten que sigui ultratjat un valor i són capaços d’ultratjar un fill per haver-se’l saltat. Em considero una persona puntual i defenso la puntualitat, però entre estar bé amb els de casa o quedar bé amb els de fora prioritzo els de casa. Per sort, passa poc sovint i ho he pogut arreglar amb una disculpa. Ser puntual és una virtut, però no ser-ho de manera obsessiva o intransigent també té premi a vegades. Aquell dia la majoria de convidats van arribar més tard que nosaltres i a casa nostra posar les persones més properes per davant dels principis ens va estalviar una mala estona.
