02/03/2021

Cinema

2 min

“Mirem una pel·li, papa?” Que curiós que una de les frases més innocents que et pot dir el teu fill tingui tant de perill. I és que a aquestes altures qualsevol iniciativa per fer alguna cosa plegats és com un oasi enmig del desert paternofilial que et regala l’adolescència. Vull dir, que ara mateix és tan profunda la seva autosuficiència per distreure’s que si em demanés de muntar, què sé jo, un moble d’Ikea plegats o passejar el gos del veí, li diria que sí.

El problema, però, és que el tema de mirar un pel·lícula té una problemàtica afegida que s’ha de tenir en compte: s’ha de triar. I aquí és on rau la complicació. Perquè una cosa és empassar-te un videoclip d’una cantant de trap, que com a molt durarà cinc minuts, i una altra de ben diferent és ocupar les dues hores lliures que et deixa el teletreball en una història inversemblant de superherois de Marvel fent figueretes i marcant pectorals. Suposo que la nostra tolerància, la dels pares, ja no és la mateixa d’abans, quan el nen era petit i ens feia veure seixanta-vuit vegades seguides Shrek, Kung fu panda o Toy story, fins al punt de trobar-te a mitja nit repetint diàlegs sencers en veu alta mentre somiaves.

No, ara ja no tens malsons amb animals que parlen, és cert, però la cosa no ha millorat gaire. Si fas l’intent de triar la pel·lícula tu, ja et pots preparar per veure-la amb els subtítols sonors del teu fill dient tota l’estona “quin avorriment, papa, aquí no hi passa res!” No, el millor és que la triï ell, per no sentir raons, i prendre paciència. Això sí, compra’t un remolc de paciència perquè, viciats com estan amb el tempo frenètic dels videojocs, aquesta generació necessita pel·lis que freguen perillosament l’atac d’epilèpsia. Per no parlar de l’obsessió que tenen amb els morts vivents i els animals subaquàtics que mosseguen. Sembla talment que els hagis criat portant-los al Festival de Sitges cada any des que eren petits, de tanta gent esbudellada que es passeja per la seva tria cinematogràfica. O sigui que, si em voleu fer cas, agafeu les crispetes, asseieu-vos al seu costat de manera que no us vegi la cara, agafeu-li la maneta i mireu que no noti que esteu tancant els ulls cada dos per tres. Que sí, que aquest vincle és molt bonic, però fa molta por.

stats