Trucades inoportunes
Ara, amb tot l'enrenou per parir un nou disc, em venen uns mesos d'estar fora de casa. Tot apunta que, si l'òmicron ens respecta, m'espera un hivern tancat en un estudi d'enregistrament a les Terres de Ponent, aliè al món exterior, amb aquella barreja tan coneguda d'entusiasme i pànic, aquest escoltar i reescoltar les mateixes melodies fins a no saber si t'agraden o les odies profundament, aquests estats d'eufòria, quan et penses que estàs fent el disc de la teva vida, i els altres, quan toques de peus a terra i t'adones que en el millor dels casos acabaràs fent un succedani més o menys decent que mai s'acostarà a l'excel·lència que tant desitges.
A veure, no us penseu que em queixo del que em ve a sobre. Soc conscient de ser un privilegiat, de treballar del que m'apassiona i de fer-ho en un món on la gent de la meva quinta sobreviu rememorant els vells temps d'èxit que mai tornaran. Ara bé, una de les coses que porto cada cop pitjor quan em tanco en la peixera hermètica del nou disc és estar lluny dels meus. Suposo que saber-los a tres mil quilòmetres de casa no hi ajuda gaire, tampoc. No hi ha dret que amb tanta tecnologia no s'hagin fet realitat aquelles màquines de teletransportació de Star Trek, amb el profit que en trauria ara mateix.
Ja sé el que esteu pensant. Aquest home és tan boomer que encara no ha descobert l'Skype ni altres mitjans digitals per fer videoconferències amb els teus estimats. Doncs us equivoqueu, aquí on em veieu, i malgrat la meva tendència a anar a remolc dels nous temps, sé fer anar aquestes finestres virtuals. El que passa és que tinc un greu problema de timing. Mai encerto el moment idoni per xerrar amb el meu fill. De dia ja sé que és a escola i ja ni ho intento. Quan arriba de l'insti berena, després té deures i treballs. Tres dies a la setmana va a repàs i els altres queda amb els amics al gimnàs. Puc esperar-me al vespre, però allà sopen a les sis i en acabat ja se'n va a l'habitació de sa mare a llegir i fer-se confidències. I aquí em teniu, sentint-me un intrús que l'està atabalant en el seu dia a dia. Què faig? Em faig un canal de YouTube? Filmo una sitcom i la penjo a Netflix? Li escric una postal amb una posta de sol d'Altafulla? Sisplau, ajudeu-me, estic desesperat.
