Lliures de la llibertat

Somiava. L’escola que tenia al davant semblava un lloc feliç. El racó dels més menuts era un caos creatiu apassionant. No veia en les seves cares enyorança de la mare o el pare, que ja recuperarien en tornar a casa. Descobrien la vida junts, sentint-se únics i iguals a un altre. La senyo repartia la seva preocupació entre somriures i plors diversos. Pujava unes escales i, al final del passadís, a terra, un grup de primer assajava a llegir llibres, mirant d’associar sons, paraules, imatges. Alguna, més avançada, explicava a algú altre els significats. La classe de mà dreta era de tercer. Un grup mirava d’entendre per què un cotxe robot no anava en la direcció que havien previst, dibuixant carrers. Calia sumar fitxes d’ordres, però no tenien clar si a la dreta o l’esquerra, el valor de les distàncies no acabaven de saber com mesurar-lo.

Dormia i el somni continuava. Al pis de dalt hi havia molt moviment. Les portes de les classes de cinquè i sisè estaven obertes i els nois i noies d’un curs i l’altre es barrejaven. En un dels espais, la mestra els feia treballar sobre el que havia passat feia cent anys, escrivint en paper o cercant entre pantalles. Uns havien de descobrir i descriure com era la ciutat. Uns altres, trobar la manera de fer un arbre genealògic i situar-hi dins la seva vida. Alguns no s’estaven d’investigar guerres. A l’altre espai semblava que es dedicaven a la filosofia: grups confrontats debatien sobre l’obligatorietat de vacunar-se. Com que repetien frases simples, sentides ves a saber on, el mestre va parar el debat i els va fer cercar a biologia què volia dir immunitat, també com anava això dels diners, la investigació i les indústries farmacèutiques.

Suposo que el meu somni em va dur per uns altres indrets escolars. Ara només recordo un edifici per on deambulaven nois i noies adolescents. L’escola de secundària. La vida tumultuosa que hi veia no em despertava. Invisible, entrava en un aula on miraven d’aclarir per què no s’escrivia igual per ser popular a Instagram que per explicar-se en un relat. En una altra, la profe de mates i ciències feia comprovar com un sistema d’equacions servia per resoldre la intriga d’una sèrie. Seguia i descobria un profe disposat a discutir la diferència entre relació oberta i poliamor.

Un soroll estrany em va despertar. Un grup de manifestants sorollosos cridaven “llibertat” contra l’escola.