17/09/2021

No us conec de res!

2 min

El primer any de carrera ho vaig passar força malament i anava molt perdut (un altre dia us ho explico). Per exemple, a l'assignatura d'introducció als estudis literaris, un amic meu i jo vam començar a faltar a classe un dia, un altre… i van passar els mesos i jo m'havia llegit els llibres, sí, però de l'examen només en sabia… la data. Així que, dues setmanes abans, el meu amic i jo ens vam armar de valor i vam anar al despatx de la professora Dolors Oller. Ella, asseguda, mirant-se uns papers; nosaltres dempeus a l'altra banda de la taula, jo fent de portaveu, intentant demanar què havíem d'estudiar per a l'examen. En un moment determinat va aixecar el cap, ens va mirar atentament (ulls petitets darrere unes ulleres força gruixudes) i ens va dir: "Però… qui sou? No us conec de res!" No ho va dir amb mala llet, no. Més aviat amb una barreja de curiositat i pena. I a mi em va caure la cara de vergonya. Sí, vaig aprovar l'assignatura, però vaig perdre l'oportunitat d'aprendre, i de conèixer més una professora que es preparava molt les classes, i l'oportunitat de donar-me a conèixer jo mateix.

Cinc anys després, en el primer dia de classe amb els meus alumnes de FP1 Automoció a Jesuïtes-Clot (40 alumnes de 14 anys, provinents de 30 escoles diferents), els deia la mateixa frase, però amb un to molt diferent, i per un motiu molt més engrescador. Els mirava i els deia: "No us conec de res… i això és fantàstic!" I els explicava que, els hagués anat com els hagués anat a l'EGB, jo no en sabia res (i era veritat!), i que a partir d'aquell moment podrien ser qui sempre havien volgut ser. I molts d'ells aprofitaven aquella oportunitat, i descobrien que podien deixar d'estar al marge del camí de la seva vida per passar a recórrer-lo amb esforç i orgull.  

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mestres, recordeu el poder de la vostra mirada, dels vostres gestos i de les vostres paraules, especialment aquests primers dies de trobada amb els alumnes amb qui passareu aquest curs. Quan els mireu, quan els parleu, quan feu classe, i a l'aula, i al pati, feu-los sentir protagonistes, feu-los sentir la vostra confiança en els seus talents que els ajudareu a desenvolupar. Que sàpiguen que no els coneixeu de res… però que esteu molt contents de conèixer-los!

stats