MECs, em llegiu?

El dia que es publiqui aquest article servidora estarà de vacances. Són unes vacances més que merescudes. Porto uns mesos d’activitat constant i a l’escriptura dels guions de Com si fos ahir s’hi han afegit les visites a escoles i instituts, que he batejat com el #MansoTour2021. Són avantatges de ser autora de literatura infantil i juvenil: que pots gaudir del contacte directe amb els petits i joves lectors. 

Darrerament a les xerrades em pregunten molt per aquests articles. Al públic jove els fa riure el títol de La pitjor mare del món. I els escandalitza. Els preocupa que no miri per la meva bona imatge pública i que m’adjudiqui un títol tan dubtós i que ho faci amb tanta alegria. I també volen saber què opinen els MEC de tot el que escric. Jo els dic que no tinc ni punyetera idea de si ho fan. Que de tant en tant els passo jo mateixa algun article on els esmento i que més enllà d’emoticones de cors o de riure no rebo cap més retorn. 

Sé, perquè així m’ho fan saber, que els diverteix l’existència d’aquesta columna (ATENCIÓ, A PARTIR D’AQUÍ COMENÇA L’EXPERIMENT PER SABER SI ELS MEC EM LLEGEIXEN) però, coi, de vegades em toca els nassos i les orelles que no s’hagin tornat els meus lectors habituals, que no em preguntin: “I què, i què, mama? De què anirà l’article de la setmana que ve?” Fills meus, jo que m’hi escarrasso tant per cultivar la vostra personalitat amb tocs interessants, que us he convertit en un mite per a tanta gent que quan em coneix vol veure alguna foto dels famosos MEC, a veure, podríeu esforçar-vos una mica i llegir-me. Així, de manera espontània. Perquè en teoria escric per a tothom que tingui algun MEC al domicili familiar però, com va dir un dia l’Anaïs Schaff, “els teus fills són conscients que estàs escrivint un diari de la seva infantesa i adolescència? Quin regal més maco que els fas!” Jo, sincerament, no ho havia pensat. Però des de llavors, doncs sí. I estaria bé que, de tant en tant, em féssiu la pilota i comentéssiu alguna frase. Així, jo podria convidar-vos més sovint a menjar arròs a l’Envalira. I seriem arrosment feliços. De fet, ara mateix faré una prova. Si heu llegit aquest article envieu-me un WhatsApp amb una sola paraula: allioli. I ja sabeu quin serà el premi. Un arròs negre. Experiment en marxa.