16/01/2021

Els lligams obligatoris

2 min

Hi ha un tema que a mesura que ha anat passant el temps he portat pitjor pel que fa a l’apassionant món de la criança. M’explico. Reconec que és un tema en el qual hauria d’anar millorant, perquè les circumstàncies criobiològiques són les que són, però, per contra, cada cop el porto pitjor. Escriuré l’assumpte en si, tot i que sé que és políticament incorrecte i, alhora, clama al cel i dono permís per riure de la meva confessió a qui vulgui fer-ho. Va, ho diré: els lligams. No el vincle, no la relació, vull dir els lligams que s’estableixen amb obligacions incorporades, amb servituds i tots els sinònims disponibles que puguem trobar al diccionari.

M’explicaré una mica millor. Sé que és absurd parir menors d’edat a càrrec (MEC) que acaben mutant en majors d’edat a càrrec (MEC) i sentir el pes (o l’ofec) dels lligams. Ara mateix ho escric i ja em sembla sentir la frase de retret més poc original de la història: “I què t’havies pensat?” Doncs això m’havia pensat, que establiria uns vincles que representarien uns lligams amb moments meravellosos i d’altres no tant, però que ho portaria més o menys bé, tot i el sacrifici perquè el guany seria infinitament més gran. I és així. Però a mesura que ha anat passant el temps m’he adonat que soc un esperit (molt) lliure i que els lligams em pesen (reaclariment per a ànimes sensibles, insisteixo, vull dir els lligams i no el vincle).

Tot i això, també us he de dir que sé que el millor que he fet a la vida ha sigut parir aquests tres MEC. No un, no dos, sinó tres. I és una xifra i una realitat que em fa feliç no sabeu fins a quin punt. I alhora els lligams em pesen cada cop més. Toca’t el que no sona.

Sé que l’assumpte és poc greu, perquè el MEC número 3 té quinze anys i he calculat que em queda poc temps d’aquests lligams que algun mal dia m’estrenyen. I també sé que explicar el que sento potser no agradarà a molts i pot ser llegit com a egoisme, com a immaduresa, com a caradurisme de progenitora desnaturalitzada. Però ja són molts anys de destapar tabús i aquest encara el tenia a la llista. I és que sento que he donat tant, que he estat tant, que he pensat tant, que he fet tant de tant de tot i de tant, que em queda poca corda. I ara que es veu que som a l’era d’Aquari i tot és més espiritual i lleuger i empàtic, m’ha vingut de gust compartir-ho i que, com deia l’Astèrix, el cel no em caigui sobre el cap. Espero...

stats