05/12/2020

És la societat qui fa les famílies vulnerables

2 min

És preocupant el discurs social que pràcticament subscrivim col·lectivament quan parlem de famílies vulnerables. Insistim a parlar de famílies desfavorides sense pensar que estem creant una identitat que els pren la dignitat i que es transmet i afecta les criatures. No ho són, les famílies, de vulnerables, sinó que som la societat, és a dir, tots plegats, els que les fem vulnerables amb les polítiques d’habitatge i laborals, i els que vam reforçar les desigualtats durant el primer confinament de la pandèmia amb les decisions de traspassar a les famílies els deures escolars. Es va posar en evidència amb estudis que es van fer. De fet, no calien aquests estudis perquè era evident que, precisament, les famílies que ho tindrien més difícil serien les que tenen feines essencials però molt poc qualificades i mal pagades.

Amb la segona onada de la pandèmia vam arribar a sentir que l’Estat ajudaria les famílies “vulnerables” si s’havien de quedar a casa. Tenen tot el dret a rebre les ajudes necessàries però hem d’aprendre a canviar el missatge i explicar, d’una vegada, que caldrà ajudar les famílies que estan en una situació de fragilitat per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Cal que canviem la manera de parlar d’aquestes famílies perquè etiquetant-les com a vulnerables o desafavorides l’únic que donem a entendre és que són famílies poc competents i que no tenen coneixements, i això, evidentment, repercuteix en els seus infants, que senten a dir que considerem la seva família vulnerable i sovint ignorant. Cal clarificar aquesta situació perquè potser algun rebrot en una escola pot provenir de les criatures que tenen situacions d’habitatge menys favorables i el risc és que es generi una reacció de rebuig i crítica, com va passar a l’inici de la pandèmia amb canalla amb trets xinesos.

I aquesta nova mirada l’hem d’extrapolar a les residències de gent gran. No són les persones grans les vulnerables, sinó que sovint estan en situació de vulnerabilitat per la manera com estan gestionades les residències i per com s’han pres moltes decisions, que han fragilitzat més les persones grans. No podem ser còmplices d’aquest missatge i, sobretot, no podem repetir les accions que augmenten aquestes injustícies i desigualtats. Tot al contrari, cal buscar quines decisions prendre que disminueixin les situacions de fragilitat.

stats