Desig de nadal
Contemplem el pessebre amb la mirada d’una generació a qui se’ns van amagar moltes coses sota la catifa de la vergonya i del pecat. El mirem i ens sorprèn que, entre els personatges que estan refugiats dins la cova, el sexe s’ha fet fonedís. Dos animals, un híbrid i l’altre castrat. Una verge que ha parit un nen déu. Un pare adoptiu que no ha entès res fins que un àngel se li ha aparegut en un somni i li ha demanat que confiï (bellíssima defensa de la confiança que sempre ha de presidir la relació humana, la relació educativa). I un àngel, i ja sabem que els àngels no tenen sexe. Potser el símbol que més s’aproxima a la naturalesa sexual de l’ésser humà és la vara florida del bon Josep. Bastó rígid que Freud hauria interpretat sense gaire contemplacions.
La nostra generació descobríem les coses del sexe d’amagat i sovint amb vergonya. Res de parlar-ne amb els pares ni amb les mares. Potser els més afortunats ho descobríem gràcies a un monitor o a una monitora que ens feia alguna explicació. Però en la majoria dels casos els informadors eren els nostres iguals. Com era el cos d’una dona? La resposta la podíem trobar en el dors d’una carta que algú de la colla havia robat de la baralla que el seu pare tenia ben amagada -però no prou- en algun calaix. I encara els més afortunats podíem gaudir d’una fotografia d’una revista francesa que servia per excitar l’entrecuix i acabar amb una petita festa que després es pagava cara per culpa de l’associació que es feia amb el pecat. Ara els nens i les nenes accedeixen a les pàgines d’internet només tocant una tecla i ho fan en la solitud de les habitacions.
Celebrem que alguns dels misteris deixin de ser-ho, però ens ha de preocupar que la principal font de coneixement encara estigui lligada a la manca de diàleg amb els adults. Entre aquell sexe desaparegut del pessebre i aquesta facilitat per informar-se de tot el que respon a la necessària curiositat sobre la sexualitat humana, hi ha d’haver un punt mitjà. Per convertir la curiositat en interès ens falta la conversa, crear espais on els més joves puguin formular els seus dubtes i els grans puguem acompanyar-los en aquest viatge que nosaltres vam iniciar sols i que ara podem refer acompanyant els nostres fills i filles.
