28/11/2020

Que som mooolts!

2 min

“Que som mooolts!” No sé quan vaig ser conscient d’aquesta veritat, però em va arribar com una revelació. Potser en una visita a una coneguda botiga de mobles sueca, un dia al matí que jo tenia festa i vaig pensar, ingènuament, que no hi hauria ningú… i era plena com la Fira de l’Avet d’Espinelves. Com podia ser? Doncs perquè som mooolts, i hi ha mooolta gent que també té festa quan en tinc jo. És com allò de “jo no contesto les enquestes perquè no vull formar part de les estadístiques”. Molt bé, però llavors formes part de l’estadística, en l’apartat de “No sap/No contesta”.

Una vegada i una altra, la veritat revelada “que som mooolts!” m’ha ajudat a entendre moltes coses. Per què van haver de regular les visites a les coves d’Altamira? Perquè la respiració dels visitants feia malbé les pintures. Per què? Perquè eren mooolts! Per què han hagut de limitar l’accés als parcs naturals i a les cales de la Costa Brava durant la pandèmia? Perquè, tot i les recomanacions de reduir la mobilitat, les cales s’omplien i la gent aparcava el cotxe on podia, perquè som mooolts! I segur que, d’aquests mooolts, tots van pensar: “A veure, per un (quan un soc jo) tampoc passaria res!”

És un dels principals arguments dels alumnes quan volen fer alguna cosa fora de la normativa: “Vaaa, profe, deixa’m (fer el que sigui)… Per un no passa res!” I és que aquesta veritat revelada (“que som mooolts!”) és especialment important en educació, perquè cal tractar els mooolts que hi ha a l’aula (i us asseguro que 25 o 30 són mooolts) individualment, de manera personalitzada, però també cal fer-los conscients que cadascuna de les seves decisions individuals té conseqüències, personals i col·lectives, perquè som mooolts! Al mateix temps, cal ensenyar-los que això vol dir que, quan ho fem bé, també podem ser mooolts, i això és fantàstic! Tant de bo si ho fem per educació, per convicció, i no per imposició.

Turisme, pandèmia, política, emergència climàtica… la veritat revelada s’aplica a tot. Fem-la córrer: ens necessitem, depenem els uns dels altres. No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: recordem pensar en els altres. Recordem que tots som excepcionals, però no som l’excepció. I recordem, sobretot, que “per un no passa res” no és cert, que sí que passa, perquè… som mooolts!

stats