15/02/2022

Ferides i tiretes

2 min

Adonar-me que era una progenitora imperfecta em va portar molt de patiment. Ho volia fer molt bé i no me’n sortia. La sensació de desastre era tal que negociava amb l’Univers per aconseguir ni que fos un dia de perfecció. Per sort, l’Univers és savi i es va negar a concedir-me l’horror d’un dia sense errors ni pífies i jo, a poc a poc, em vaig reconciliar amb la naturalesa humana. És a dir, amb la imperfecció. 

I a partir d’aquesta acceptació de la imperfecció m’agrada pensar que el menor i els majors d’edat a càrrec i a semicàrrec (els MEC i la MES) han tingut una bona infantesa. I que estan tenint un bon acompanyament en l’adolescència i la joventut. 

La infantesa està mitificada, i sembla que no pugui ser que en una casa amb tot el que cal pugui donar-se la infelicitat. Però jo mateixa no recordo els meus primers anys com un paradís. Hi havia molta gent, i dins d’aquell maremàgnum em sentia invisible i prescindible. La soledat entre altres persones és una experiència estranya, i més difícil d’empassar que quatre xiclets alhora. Això vol dir que no m’estimaven? No. Però a l’Anna petita no li va quedar aquella empremta. I això marca, per més que després entengués i comprovés que no era així. Sí, la infantesa ens marca, i és més que probable que per això visqués aquell desfici de perfecció a l’hora d’esdevenir progenitora. 

I també és evident que per això soc una progenitora abraçadora i pròxima. I he procurat que el meu amor arribés als MEC amb fets (imperfectes), amb presència (constant i adormida i esgotada i... imperfecta!) i també de paraula, dient-los que els estimo, deixant un segon de silenci i després deixant anar un: "Ehem, ara et toca a tu dir que també m’estimes. Si és que m’estimes. Que suposo que sí que m’estimes, que són les quatre de la matinada i ara ja saps gràcies a mi que no hi ha cap alien sota el teu llit, no?" És a dir, amb paraules imperfectes. 

Però també sé que és difícil que no els hagi quedat cap ferida. Només desitjo que no sigui profunda. Créixer sense caure i fotre’t una pinya és impossible, i tampoc no ho pretenc. Ara ja ho assumeixo. Les ferides pròpies i les que els MEC puguin tenir. I a manera de tiretes els continuo oferint paraules com aquestes. Paraules que també dedico a aquella Anna que vaig ser. 

stats