Innovar o renovellar?

Ara tothom innova. Per això ens va fer gràcia llegir fa poc un article de Véronique Castellotti en què es recordava que aprendre és adreçar-se cap al desconegut a partir d’allò que ja coneixem. Castellotti afirmava que en aquest procés hi ha un effort de passage, que vindria a ser una cosa així com un esforç per fer la travessia que condueix des de l’estat inicial del coneixement fins a un de nou, més sòlid, més fonamentat. Ens va fer somriure que la mateixa autora recordés que aquesta idea ve de lluny, de molt lluny, perquè la va expressar amb els mateixos termes Comenius l’any 1648. Per a Castellotti, allò que ens representem com una innovació molt sovint no és res més que una reconstrucció.

Nosaltres vam optar fa uns anys per un altre terme: renovellar. Ens fa el pes, perquè recorda que no inventem res, sinó que donem nou vigor, nova força, a alguna qüestió que, poc o molt, ja sabíem. Els que re-construeixen o re-novellen llegeixen amb atenció el passat, miren d’extreure’n el que és substancial i ho projecten cap el futur. Si pensem en la línia del temps, tot plegat consistiria a saber trobar el present del passat i el futur del present. Acceptem, això sí, que no sonaria gairebe bé i que no s’acabaria d’entendre si algú afirmés que a la seva escola renovellen o reconstrueixen.

Innovar, en canvi, és un terme que entra amb gran facilitat. Fins i tot és probable que l’utilitzem sense tenir gaire en compte la seva etimologia. Perquè, si fos així, hauríem de convenir que allò nou ens fa el pes senzillament perquè és nou, ja que el prefix in-novare ve a dir això: que som en allò que és nou. Però, qui ens assegura que el que és nou és millor?

Cada dia més, tenim la sensació que el qualificatiu d’escola innovadora vol dir poc, o més aviat molt poc. De vegades, darrere la suposada innovació no hi sabem veure res més que l’etiqueta d’un producte que es vol vendre; una operació que està molt d’acord amb els temps que vivim. Innovar es pot confondre amb fer el que ara toca: que si racons, doncs racons; que si ambients, doncs ambients; que si projectes, doncs projectes. I quan es fa el que ara toca hi ha el perill d’acumular sense orientar. És per això que defensem, malgrat que no soni bé, renovellar. Defensem, al cap i a la fi, reflexionar sobre el passat per orientar-nos amb criteri cap al futur.