El regal

Si ets un pare amb una tendència gairebé obsessiva cap a la nostàlgia, les festes de Nadal són un moment ideal per comprovar que qualsevol temps passat ha estat millor. Tot és fer memòria i adonar-te que tenir un marrec és una època insuperable, sobretot quan arriben les últimes engrunes de l’any. Si fa o no fa per aquestes alçades del mes de desembre, el meu nen ja havia fet una llista de regals més llarga que un pivot de la NBA. Sembla com si encara el veiés encerclant curosament totes i cadascuna de les joguines del catàleg nadalenc d’algun centre comercial amb ganes de plomar-me. Era tal el desfici que quan faltaven pocs dies per decidir la comanda me les manegava per extraviar el catàleg dels trons, amb l’excusa que, en un atac sobtat de gana, se l’havia menjat el tió, sabent que el perdonaria sent com era el seu amic més estimat.

Ara han passat els anys i, a part d’un bigoti incipient, al meu nen li ha crescut també una mandra infinita per decidir què vol per Nadal. Ja el pots interrogar tot el sant dia que la seva resposta serà com ell, dispersa i indefinida, com a molt una ganyota indolent, un “tant me fa” que encara emprenya més que quan volia la botiga de joguines sencera. I sí, ja sé que hauria d’estar content que em sortís la festa tan bé de preu, però alguna cosa em diu que si no sap el que vol és principalment perquè ja té tot el que necessita, la qual cosa, diguem-ne, no em deixa en gaire bona posició com a pare.

Sort que al final, després d’emprenyar-lo dia i nit, he aconseguit una resposta mínimament concreta. Sembla ser que el que vol és un ordinador nou, cosa que us asseguro que té la seva conya tenint en compte que ja té un portàtil, un iPad i un smartphone que fa més coses que la Thermomix. Pel que sembla, necessita una andròmina nova que tingui prou memòria per emmagatzemar els jocs online amb què juga amb aquests amics invisibles que ara festeja.

I aquí em teniu, fet un embolic, sabent que si li compro aquesta nova màquina encara el tindré més hores tancat a la seva habitació, amb la balda posada i consumint les megues del barri sencer, sense ordre ni mesura. Casundena, tan fàcil que era quan tot s’arreglava amb un trenet Thomas, un vídeo de Toy Story i quatre cotxes de Cars!