25/12/2020

La llengua com a nosa

2 min

Fa tres setmanes que aprofitem els pocs dies desconfinats per intentar construir un Nadal que s’assembli una mica al que voldríem tenir. És una feina que demana molta imaginació i un punt de resignació cristiana. D’entrada, haurem de passar les festes lluny dels nostres, sense poder compartir neules i versets amb aquests avis que troben a faltar tant el seu net mig anglès, ni desafinar nadales amb nebodets que cada cop que els retrobes han crescut un pam més.

Potser per això, per saber que estarem tots tres solets a Anglaterra, ens hem espavilat amb molta més antelació a l’hora de comprar regals. La meva dona ha batut el rècord mundial d’escapades a Londres, tornant-ne sempre amb la bossa plena de paquets que s’afanya tot d’una a amagar en algun compartiment secret de casa. Jo, pel meu compte, aprofitant una escapada llampec a Catalunya també he mirat d’omplir la maleta amb coses llamineres, neules i torrons i vi de la terra, per decorar un àpat amb sabors i textures que ens facin sentir més a prop de casa nostra.

Però el problema ha arribat quan he intentat apaivagar l’enyor del meu adolescent portant-li d’amagat bocinets del seu país en forma de regals. Quan he entrat a internet a buscar algun videojoc en la seva llengua, el resultat ha estat més catastròfic que els combats a vida o mort que en són l’argument. El mateix ha passat quan he cercat música pròpia als grans magatzems, o jocs de taula o sèries online. Sort de les llibreries de barri, que m’han proporcionat un ventall de literatura pròpia que sovint has de descobrir com un mapa del tresor, amb brúixola, compàs i molta intuïció.

Fa mal al cor veure quina llengua estem deixant als nostres fills. Un idioma deixat de la mà de Déu, tan invisible i prescindible com les joguines antigues que ja no compra ningú. Si el futur del català passa per ells, no s’entén aquesta desídia per normalitzar-lo dins la seva quotidianitat. No hi ha youtubers, ni influencers, ni sèries virals que els enganxin a la seva cultura. Sap greu dir-ho, però vist des de fora aquesta llengua que ha sobreviscut tossudament dictadures i prohibicions és ara en mans d’un jovent que, si som sincers, no la necessita per fer res del que els agrada.

stats