16/01/2021

‘Mates’ a casa

2 min

Ja em perdonareu, però tantes ganes que teníem que arribés el 2021 i les coses no han millorat gaire, precisament. Aquí a Anglaterra la pandèmia està més desbocada que mai, amb més de seixanta mil contagis per dia, els hospitals desbordats i Boris Johnson escampant la seva mediocritat. Sí, ja ho sabem, acostuma a passar amb els populistes, tota la vida donant la culpa als de fora i quan es queden sols estan més perduts que un militant de Vox en una biblioteca.

Aquí a can Gavaldà ens hem hagut d’adaptar a les noves circumstàncies, com tothom. Els bars i botigues tancats han provocat que el més excitant del dia sigui anar al supermercat i haver-se de barallar amb una padrina per emportar-te l’últim pot de Nutella. A part d’això, tampoc notem gaire el canvi, ves que no sigui perquè portem confinats deu dels últims dotze mesos. Ara bé, una cosa sí que ens ha canviat la quotidianitat: el nen s’ha tornat a quedar sense anar a l’escola. Això vol dir que el tenim a casa tot el sant dia, arrossegant els peus per la moqueta grisa del menjador, com a bon adolescent.

Fins aquí, res de nou. La novetat de la nova normalitat ha estat veure’l fer les classes en temps real, amorrat a l’ordinador, i us he de confessar que és tota una experiència.

D’entrada fa molta patxoca escoltar el seu anglès d’Oxford contestant les preguntes del mestre, per no parlar de la satisfacció de veure’l fer alguna cosa que no sigui jugar a un d’aquests jocs online tan educatius en què es passa l’estona disparant a enemics disfressats d’ous de Pasqua. Llàstima, però, que en un atac sobtat de paternitat se’m va acudir dir-li si necessitava un cop de mà, què sé jo, amb història, alemany o el que fos. “D’acord, papa, a veure si m’ajudes amb aquest problema de mates!”

No penso explicar-vos el resultat d’aquesta aliança paterno-filial. Només us diré que a mi les matemàtiques ja em sonaven a xinès quan les feia en català. Imagineu-vos doncs com les he entomat ara en l’idioma de William Shakespeare. Ja us ben asseguro que no em penso oferir per a cap feina escolar més. I és que no hi ha res que faci més pupa que veure en els ulls del teu fill el precís instant en què s’adona que son pare és molt, però molt més ruc del que es pensava.

stats