Un gran aprenentatge

Cada nova situació provoca canvis i la que estem vivint aquests dies encara més. Cal que ens hi adaptem, però està clar que la canalla no ha oblidat tot el que els hem dit fins ara, ni nosaltres hem deixat de pensar en els debats que es feien parlant de com acompanyar les criatures en el procés de creixement.

Ara fem una pausa inevitable i imprescindible. El que seria intel·ligent seria que, amb una certa calma, féssim una revisió del que valoràvem com a imprescindible, els criteris que no podem oblidar i prendre una certa perspectiva que ens porti a poder explicar tant a infants com a adolescents que alguns dels canvis que fem per adaptar-nos no són puntuals sinó que hauran de ser més sòlids i perdurables, perquè d’aquesta situació en sortirem amb més maduresa. En cap cas es tracta de fer una anàlisi de què no havíem fet, sinó, sobretot, de mirar de donar valor al que ara podem fer.

Aquesta situació, molt diferent de les vacances (durada, malestar, intensitat, limitacions al no poder sortir, espais reduïts, mitjans limitats...), pot afavorir la tendència d’aïllar la canalla de les preocupacions adultes (salut, economia, treball, futur...) i crear una bombolla de tranquil·litat, agafant-nos a allò del “no passa res”. Fem teletreball (si podem) quan estan dormint, dediquem el dia a fer activitats conjuntes com les que ofereixen les xarxes i mitjans de comunicació perquè no s’avorreixin, com si no passés res i això fos tan normal. Potser caldria que no adaptéssim tant el nostre dia a dia, perquè aquesta situació dona moltes possibilitats d’acostar a la canalla aprenentatges vinculats a com viure: organitzar la casa, necessitats col·lectives i individuals, neteja, cuina, roba... Aquest confinament pot comportar un aprenentatge vital i imprescindible que podran aplicar tota la vida allà on siguin i on vagin.

Tenim una oportunitat de demanar-los coses que normalment no els demanem. Aquesta nova quotidianitat que ens ha tocat viure aquests dies ens ha de permetre enfortir actituds de cooperació, confiança, seguretat, autonomia i responsabilitat, alhora que reduïm la sobreprotecció i la dependència que hem cregut sempre necessària per garantir el funcionament i el control. Veure que depenem els uns dels altres, que tothom hi posa el seu gra de sorra en la mesura de l’edat i de les possibilitats, serà un gran valor per quan s’acabi tot plegat.