Coneixements inútils
La literatura és inútil. La filosofia és inútil. La música és inútil. La cultura clàssica, les arts escèniques i fins i tot les ciències naturals són inútils. Si ens ho miréssim des d’un punt de vista d’utilitat, als instituts hauríem d’impartir classes de cuina, ofimàtica, labors, comptabilitat i educació ciutadana. Això és útil per a l’estudiant que es prepara per ser un futur treballador. La resta és superflu.
Però el tema va més enllà de les humanitats. Si apliquem el filtre de la utilitat, les ciències també en surten mal parades. Quants problemes matemàtics són importants en la nostra vida diària? Ho pots fer amb una calculadora? Són rellevants els experiments al laboratori? És important fer bona lletra si normalment teclegem, i no fer faltes si cada vegada els correctors són més eficaços? És imprescindible saber què va escriure la Rodoreda? O què va aportar Plató? O Mozart? Podem deduir que la majoria dels temaris estan farcits d'aprenentatges que el nostre dia a dia no considera útils?
Cuinar es pot aprendre a casa, amb la família; pots fer esport amb els amics, i quan tinguis nòmina, i vulguis invertir, és bo que t’assessori un banc. Per què donem a l’alumne molts coneixements que mai necessitarà directament en el seu pas pel món? En canvi, quantes xafarderies recordem que no ens aporten absolutament res de positiu? La cultura general, el coneixement amb vocació enciclopèdica, és vista amb escarafalls pels nous pedagogs. No sé com es pot saber fer sense primer saber alguna cosa.
Potser a casa no et faran llegir mai una poesia ni tindran gaires llibres, potser no s’han preguntat mai com està fet un aparell electrònic, ni la reacció química que fan dos líquids quan es mesclen. Només hem de preparar futurs usuaris i consumidors? Tenim assignatures que plantegen preguntes transcendentals, algunes encara sense resposta. Potser és que som un perill si es vol una societat adormida, perquè justament en l’aparent inutilitat de les nostres matèries hi ha les respostes més interessants per entendre’ns a nosaltres mateixos. Sense sentiments i emocions, l’aprenentatge és buit i mort. Això només ho aconsegueixen les arts, i també la inquietud pels descobriments i l’experimentació. Amb curiositat és com s’aprèn, sense tanta teoria sobre com hem de fer el que hem de fer sense saber res, i tant discurs visionari realment inútil.
