Botellons, el preu de la insensibilitat

No tenia cap ganes d’abordar un tema tan complex i encès com el dels botellons massius. No he volgut parlar-ne en mitjans que se m’han adreçat. Prefereixo dedicar les energies a la meva tasca més discreta de formigueta i contribuir a evitar que l’expressió de la ràbia, la frustració, la impotència, la desesperació, la protesta o la diversió acabin prenent formes insanes, incíviques o violentes com algunes de les que hem vist.

Dit això, que deixa clar que desaprovo aquest tipus de comportaments, si m’he decidit a parlar-ne és perquè em dol la mirada hostil, estigmatitzada i injusta vers la gent jove i m’indignen la manipulació i la simplificació que se’n fa a través del sensacionalisme d’imatges i titulars. Certament, hi concorren elements preocupants d’incivisme, vandalisme, descontrol i formes malsanes de diversió, en alguns casos accentuats, segons sembla, no només pel mateix consum d’alcohol sinó també de certes drogues. Però alhora hi ha aspectes circumstancials derivats de la manera com el mateix context de massificació afavoreix i magnifica per si mateix la transgressió. I també una part innegable, que no podem desconsiderar, que té a veure amb efectes demolidors de la pandèmia sobre els joves, les seves vides i el seu futur.  

Fa anys, quan tot just començava a interessar-me educativament per l’adolescència, vaig llegir una frase del gran mestre Jaume Funes que ha orientat la meva trajectòria. Referint-se al fenomen de la violència de bandes urbanes, deia que "els joves són un aiguafort amb traços gruixuts de la societat adulta". Tot el que fan té a veure en alguna mesura amb com som nosaltres i el nostre llegat, amb com són mirats, escoltats, entesos i acompanyats per l’entorn familiar, educatiu i social, amb com són atesos els seus processos psicoevolutius naturals i les seves necessitats socioemocionals essencials. Res de tot això s’ha tingut en compte durant la pandèmia. L’amenaça i el perill eren tan grans, que sobreviure va ser l’única prioritat. A qualsevol preu. I ara ens adonem que el preu està sent massa car. Culpar és tan fàcil com roí. Deixem d’arremetre contra els joves i la seva educació i preguntem-nos què diuen de nosaltres les seves conductes, què hem de fer que no estem fent i quines sensibilitats ens calen que no tenim.