01/10/2021

Bons i mals estudiants

2 min

Una cosa és que siguis un mal estudiant, despreocupat, i l’altra és que et costi estudiar. Actualment, el món educatiu sap detectar i ajudar aquells alumnes que tenen dificultats greus en l’aprenentatge, que no vol dir que tinguin nul interès per aprendre. Des de fa anys, les adaptacions i els plans individualitzats permeten que un alumne amb dificultats diverses pugui seguir l’ESO amb garanties fins a obtenir el graduat. Sovint són alumnes amb limitacions, però constants i treballadors. Fins i tot alguns passen males èpoques per qüestions familiars, o de salut, però després es refan i creixen com a persones fantàstiques.

La maduresa d’un estudiant oscil·la segons l’edat i el seu entorn, però per a mi els anys més perillosos són els segons i tercers de l’ESO. És aquí on es cou el fracàs escolar. A quart hi ha una maduració i també l’obligació de decidir, encara que sigui assessorat per amics i familiars, cap on anirà professionalment l’alumne. Podria explicar exemples de bons estudiants que no acaben de trobar una feina que els ompli, com també d’estudiants amb males notes però que després s’han espavilat molt. Això demostra, per si encara ho dubtàvem, que el món acadèmic no és sempre un mirall màgic on es pot endevinar el futur.

Des que l’oci nocturn ha hagut de tancar per la pandèmia, els anomenats botellots han proliferat com els bolets després de la pluja. L’episodi de Bellaterra va ser sonat. Em va sorprendre comprovar que els estudiants que residien al campus universitari estaven indignats amb els fets i denunciaven abusos i robatoris. Les seves explicacions davant de càmera eren racionals i educades davant les imatges de la barbàrie d’aquella nit. Després es va dir que els vuit mil joves que van remoure el campus no eren estudiants. Jo aquí faria un incís. Tothom ha estat estudiant o, si ho voleu, alumne. Una altra cosa és si els anys del pas per les aules els han servit per aprendre res o per fer-se, almenys, civilitzats.

Cada dia tinc més clar que el pas pel sistema educatiu no serveix per educar gaire. Si no, llestos o rucs, no farien segons quins espectacles lamentables ni destrossarien l’entorn com si després de la festa s’hagués d’acabar el món. La clau és l’educació en l’àmbit familiar, on passen més anys que enlloc. És aquesta la que val i la que domina i, pel que sospito, hi ha una colla de pares que són uns referents pèssims.

stats