12/03/2021

Avis, nets, covid

2 min

Observo entre les mares (suposo que entre els pares també, però els pediatres parlem més amb les mares, això és un fet) dues postures molt diferents. D’una banda, hi ha les que pensen que els seus nadons corren un gran perill amb el coronavirus i que pràcticament obliguen els avis (i qualsevol altre visitant) a desinfectar-se abans d’acostar-se a l’infant (o simplement prohibeixen qualsevol petó, carícia o contacte, fins i tot qualsevol visita). De l’altra, hi ha les que deixen cada dia el nadó amb els avis perquè en tinguin cura durant 8 o 9 hores. No tinc clar si són dos tipus de pares totalment diferents o si són dues etapes dels mateixos pares, si els que impedeixen als avis fer un petó al nounat sobtadament canvien d’opinió quan els necessiten. 

En realitat, el coronavirus és notablement benigne per a les criatures. És cert que és una mica més perillós per als nounats que per als infants de 3, 8 o 12 anys; però els nounats encara corren molt menys perill que els adults de 40 anys, i moltíssim menys que els de 70. Em sorprèn que a hores d’ara encara calgui recordar que els avis no són els culpables, sinó les víctimes del virus. Que en qualsevol contacte entre un avi i un net (o un fill) és l’avi el que corre un gran risc. Els nadons i els nens petits són tan resistents al virus que els permetem anar a l’escola bressol sense mascareta. Així que també podem permetre que els avis els facin un petó. 

I els avis tampoc no corren un gran risc per fer un petó al net: els nens petits són poc contagiosos i es tracta d’un contacte molt curt. El risc per als avis és un altre: sortir de casa, anar en metro o autobús a casa dels fills, potser abraçar els fills i, sobretot, menjar o parlar tots entorn d'una taula, sense mascareta. 

Els avis de més edat són poc perillosos com a font de contagi: no van a treballar, no tenen gaire vida social, viuen aïllats i atemorits. Són els pares, que surten i treballen i parlen amb la gent, els que més fàcilment poden transmetre el coronavirus. 

Algun dia es reconeixerà entre els herois d’aquesta pandèmia els milers d’avis que, tenint tancat el club i el bar, prohibides les excursions i les tertúlies, han arriscat (i a vegades perdut) la vida per cuidar cada dia els seus nets, sense bata ni mascareta, sense cap queixa ni exigència. No els tractem com si tinguessin la pesta. 

stats