15/10/2021

Aquest algorisme ja està inventat

2 min

Tenia una alumna a la tutoria de 2n d'ESO que es va posar malalta. Era una grip que s'anava allargant per motius anímics: estava aixafadota i no remuntava. Li vaig escriure un correu electrònic (no podia fer gaire cosa més) i vaig esperar. Al cap de pocs dies va tornar, força animada. En el missatge jo li deia com m'alegrava que ja s'anés recuperant, li assegurava que la classe no era la mateixa si ella no hi era, que la trobàvem a faltar i que esperàvem veure-la de nou ben aviat. Unes setmanes més tard, en una entrevista, els seus pares em van explicar fins a quin punt aquell correu havia estat determinant: sembla que necessitava saber-se reconeguda i apreciada, i que algú li digués que ja estava millor. Ho explico perquè crec molt en la força de les paraules i de les imatges (per això faig DIBUPA: DIvulgació educativa amb diBUixos i PAraules que ajuden!), i perquè en aquest cas el correu electrònic va ser molt útil. De fet, en més ocasions m'he trobat que arribava més a segons quins alumnes a través d'una pantalla.

A alguns alumnes… però no a tots.

Fa poc vaig sentir a la ràdio que Educació estava posant a punt un aplicatiu amb un algorisme d'intel·ligència artificial que a partir d'una nota de veu d'un alumne explicant com se sentia podria detectar senyals d'alarma sobre la salut mental de l'alumne en qüestió. Un dels arguments a favor d'aquest aplicatiu que ara s'estava entrenant era que "no és el mateix el relat que l'alumne pot fer directament al tutor que una nota de veu explicant quines són les seves emocions". Francament, crec que l'argument també funciona en l'altre sentit: hi haurà alumnes que diran en una nota de veu el que se suposa que s'ha de dir, i que, en canvi, en una conversa amb la tutora acabaran sincerant-se i obrint el seu cor, perquè confien en aquella persona que els acompanya, que sempre està amb ells i per ells. 

Ja sé que la intenció és bona, però potser seria millor invertir els diners en el suport al professorat, amb més orientadores, psicòlegs, vetlladors, fent desdoblaments, abaixant les ràtios…

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: aquest algorisme que detecta emocions dels alumnes ja està inventat. Es diu Pilar, Elena, Isa, Jordi, Montse, Marta, Imma, Roser… Aquest algorisme és… la tutoria! 

stats