Aprendre i parlar el català
Lamento que els polítics utilitzin el món de l’educació per barallar-se entre ells. Creant polèmiques on sovint no n’hi ha, fent i desfent les lleis, alterant la convivència i faltant al respecte als professionals. De veritat que es pensen que les aules poden ser les fàbriques dels seus futurs votants?
Quan fan declaracions t’adones que repeteixen una vegada i una altra les mateixes consignes, però que en realitat parlen del que no coneixen. Quan afirmen que la immersió lingüística és un model d’èxit, o bé d’imposició, tots s’equivoquen i mostren una manca d’assessorament preocupant.
La immersió lingüística en català va ser molt positiva a la dècada dels vuitanta i noranta per tal de normalitzar la llengua a tota la població després de la llarga dictadura. Però des de fa quinze anys les estadístiques marquen una dràstica davallada en el seu ús entre alumnes i professors. Més aviat, el sistema actual castellanitza els catalanoparlants. Tant és així que posa en perill el futur de la llengua catalana.
En conseqüència, podem afirmar que aquest model ja no és exitós, almenys si el seu objectiu és el d’aconseguir que els alumnes acabin els estudis obligatoris assolint plenes competències en català escrit i oral, equivalent al nivell C1. Això no és així en molts casos, i les mancances s’arrosseguen al batxillerat i a la vida quotidiana.
L’altra part de la polèmica és la interpretació que es fa de la paraula imposició per criticar la immersió lingüística. Qualsevol llei suposa seguir unes normes, i el català està en perill de desaparèixer. La imposició que veuen alguns només és discriminació positiva en favor de la llengua nascuda al territori, i això és patrimoni de tots i és just preservar-ho. El consens sempre ha estat majoritari. Ja no parlo d’estimar la llengua, sinó de respectar-la.
En molts centres de secundària, que el 75% de les classes es fessin en català ja seria un gran avenç. Les estadístiques diuen que més de la meitat de professors s’adrecen als alumnes en castellà, de manera inconscient o no. Caldrà, doncs, decidir quins docents deixaran de fer servir el castellà, que segons les xifres haurien de ser més de la meitat per assolir el 25% que imposen els jutges. Hi haurà sancions? Per què sempre rep l’escola? Per què això no importa en altres àmbits on el català és oficialment residual? De veritat que és tan terrible això d’aprendre i parlar el català? Va, no em feu riure, que no estic d’humor.
