HORMONES, GUIX, ETC.

Entre els uniformes i els singulars

Els adolescents no havien pogut triar mai com ara entre tantes opcions pel que fa a la seva aparença física, a la seva manera de presentar-se davant dels altres. En altres èpoques, qui volia manifestar la seva diferència acabava formant part d’un grup més o menys homogeni de dissidents, i els grups de dissidents eren pocs. Els bohemis del segle XIX eren gairebé tots homes, barbuts i peluts, i duien barrets d’ales i abrics fins als peus. Els hippies dels seixanta i dels setanta també eren peluts, es vestien amb camises i vestits balders, amb colors d’al·lucinació, i duien cintes al cap. De fet, els hippies, en el seu desig de llibertat i naturalitat, van acabar seguint un model de vestuari i d’aspecte físic tan pautat i tan estricte com el dels executius de la banca o com el dels xinesos durant la revolució cultural. Als vuitanta era fàcil distingir, només per la vestimenta, els pijos, els progres o els skins.

Trenta anys després els grups segueixen unificant -sempre relativament- els qui senten que en formen part, de manera que les diputades de la CUP es vesteixen i es pentinen d’una manera diferent que les dones que treballen a La Caixa. Els adolescents que miren de sortir dels corrents majoritaris continuen formant, com els passava als hippies, grups d’estètica més o menys definida, com les chonis i els canis, els hipsters i els reggaetoners, però les xarxes, molt especialment Instagram, faciliten que cada vegada siguin més els qui, en la seva recerca d’una identitat, formin grups més exclusius i practiquin estètiques de fusió. Hi ha rastes indepes ; noies otaku, d’estètica japonitzant, amb medalletes de la Mare de Déu, i chonis de bona família.

Aquest fenomen conflueix amb un altre de molt més alliberador: es qüestiona la idea de normalitat fins al punt que s’identifica amb la diversitat, amb la idea que cadascú és com és i és absurd haver de patir per ser d’una altra manera. La xarxa ha facilitat que hi hagi associacions de noies barbudes i que l’antidepilació femenina es converteixi en tot un moviment i que no hi hagi, ni de lluny, un únic estàndard de bellesa. Esclar que, a la vegada, tenim també desenes de milers d’adolescents que cultiven la seva musculatura al gimnàs, i les operacions d’augment de pit no paren de créixer entre les més joves. En tot cas, més opcions i menys complexos per als nostres adolescents.