23/05/2020

Por o solidaritat?

2 min

A les set del matí, poc després de sortir el sol, el primer dia que es podia sortir a fer exercici, a córrer o a anar amb bicicleta, ja era a la carretera de les Aigües, al peu del Tibidabo. Vaig renunciar a córrer per la pista. Em vaig enfilar muntanya amunt, fugint dels grups, cada vegada més nombrosos a mesura que avançava el dia, que corrien i parlaven i reien i s’aturaven a fer-se fotos als miradors. Gent jove, i molts adolescents que hauríem d’estar educant, ara més a casa que a l’escola, perquè siguin solidaris. Perquè pensin en els altres més que en ells. Des d’aleshores, he tornat a sortir, buscant sempre racons i itineraris una mica marginals.

Crec que hem fracassat a l’hora d’explicar als més joves que això és seriós. A ells, per sort, la malaltia no els afecta gaire. Però són peces importants en la transmissió del virus. Formen part de la cadena que més tard o més d’hora arriba als grans. Als que es moren.

Aquesta pandèmia ha posat a prova, entre tantes altres coses, la nostra solidaritat de grup. Crec que suspenem. S’atribueix l’ordre i la disciplina de xinesos o sud-coreans als règims poc democràtics, o directament dictatorials. Jo crec que és més just parlar de sentiment de grup, d’una cultura de solidaritat social molt arrelada, que de la prohibició i la repressió. Aquí, i encara més als països del liberalisme irresponsable, pensem a salvar-nos nosaltres, amb la idea que si cadascú mira per ell, també ens salvarem tots. Però la responsabilitat social consisteix a pensar justament el contrari: cadascú hauria de mirar per protegir els altres. És d’aquesta manera que et protegiran a tu.

Hi ha un exemple concret especialment il·lustratiu: tots hem vist, als barris benestants, gent amb mascaretes high tech, classificades com a FFP2, pensades per al personal mèdic exposat a espais molt contaminats. Les usen perquè són especialment solidaris? És evident que no. Per protegir els altres, tots els especialistes recomanen l’ús de les habituals mascaretes quirúrgiques, suficients per evitar que propaguem el virus. Així anem: més preocupats per nosaltres mateixos que pels altres, quan no detectem perill, passem de tot. És el que fan alguns dels nostres adolescents quan surten a córrer. Se senten immunes. I com que hi ha la idea que seguim les normes més per por que per solidaritat, si no tens por, et prens les normes a la teva manera.

stats