Sant Jordi té Instagram (1)
Per Sant Jordi he format part de la creativa decoració d’autors que van de parada en parada signant llibres. Més enllà de la trobada afectiva amb lectors i lectores agraïts que et saluden, ha estat una experiència interessant com a observador del que va passant al teu voltant, començant pels llibres que t’acompanyen i, en la meva deformació professional, per les pàgines adolescents que atrauen adolescents i fan cua davant la teva curiosa mirada.
En un dels escenaris, la fila que tinc al costat va de bruixes i de fantasia urbana. Les cares joves que cerquen la firma semblen dominar l’imaginari creatiu del relat i connecten amb una autora desconnectada de tot el que l’envolta. El llibre tracta d’una bruixa influencer que ha muntat una germandat virtual de bruixes que no s’amaguen i comparteixen en xarxa els seus secrets. Pàgines que, segons l’autora, permeten imaginar per viure. Llegir per viure en un altre món i fugir de la realitat. Abans que el lector es fiqui amb els adolescents i joves embruixats, he de dir que a l’altre costat meu el llibre que busca firmes parla d’una forma d’alimentar-se de manera neta (?), i les tipologies adultes que venen també podrien formar una tribu especial. Tampoc puc deixar de dir que a la meva esquena les càmeres filmen un aspirant a alcalde que diu haver escrit el llibre que té a les mans.
El més apassionant passa quan em toca estar envoltat de fans (no meus) per tots els costats. Una llarga fila d’adolescents esperen per arribar davant una cantant d’ Operación Triunfo. Entre foto i selfie (no és el mateix, i la segona és molt més important), circulen unes pàgines enquadernades que es venen com a llibre. És el llibre trofeu que donarà fe d’haver estat amb l’ídol admirat. Música per llegir? Més interessant encara és la fila de les aspirants a adolescents (10, 11 anys) que fins i tot ploren en arribar a la selfie amb la jove que les estima des de la xarxa i a la qual regalen dibuixos i peluixos. En aquest cas la youtuber (més d’un milió de seguidores) firma un llibre-conte d’una “història de bullying amb final feliç”. Les mares, com les que sovint em pregunten si s’avança l’adolescència, les fotografien somrients. Uns metres més enllà firma un dels autors literaris consagrats...però no té Instagram i la fila és minsa. Em relaxo. Al costat tinc un llibre de zen. Continuarà.
