Pedagogia de les veritats

Potser la millor manera de no desesperar -enmig de la inevitable invitació a la depressió social i el necessari optimisme vital personal-és llegir llibres plens de poesia. Ho acabo de fer endinsant-me en el preciós llibre 'Palabras rotas', de Luís García Montero. Si més no, llegir per recuperar paraules robades, adulterades, en uns dies de discursos públics plens de mentides. Recuperar la necessitat de paraules com ara veritat. A la darrera columna m’havia endinsat en els manaments del catecisme catòlic i vaig parlar del pecat de desobeir els adults. Sentint el que sentim aquest dies, he pensat que podríem continuar parlant del manament que deia “No mentiràs”. Així, de la pedagogia de la desobediència passo a la pedagogia de les veritats.

No sé quantes, però algunes persones encara creiem que eduquem per construir juntes la veritat, més ben dit les petites veritats que donen valor de veritat a la vida. Però no sabem com fer-ho quan (nosaltres i els nostres infants i joves) escoltem, veiem o llegim mentides una darrere l’altra. Un dia es pot dir blanc i l’endemà negre, es pot esborrar el que vam dir abans-d’ahir perquè ara cal dir una altra cosa, si ho diu un dels nostres és veritat, si és dels altres és mentida...

Jo he de poder dir a un adolescent que mai es pot dir una mentida, tot i que acceptaré que m’expliqui pel·lícules per sortir-se’n d’algun dels seus embolics. Mai es pot enganyar voluntàriament l’altre, encara que ho facin molts dels que manen. Jo educo perquè puguin descobrir mentides. He de poder ajudar a comprovar les hipocresies i les incoherències. Necessito defensar que un valor serveix en totes les situacions i no puc intercanviar-lo. Si cap persona és més que una altra i la nostra principal vàlua és formar part de la humanitat, necessito poder aclarir que tots els qualificatius que uns altres posen (migrant, dona, negre, de fora...) estan destinats a enganyar-nos per construir l’odi. He de cridar que, en temps de desesperança, la recerca de felicitat condueix a comprar les mentides que els poders fabriquen. Jo educo per construir junts la veritat. Amb paraules del poeta García Montero, “la veritat com a recerca, com a experiència compartida amb l’altre, com a procés de descobriment...” Un altre dia ja parlarem d’una altra paraula destruïda: relat.