EN FAMÍLIA

Maternitat i carrera professional

Els últims dies he sentit dir a alguns polítics que la maternitat no hauria de dificultar la carrera professional de la dona.

Commou aquesta creença dels que tenen carrera (polítics, advocats, escriptors, professors universitaris, periodistes...) que tothom té carrera; és a dir, una activitat professional que els fa feliços, a la qual donen gran importància i que no volen interrompre. Conduir un taxi, treballar en una cadena de muntatge, repartir menjar a domicili, fer llits als hotels, netejar despatxos, ¿són carreres? En realitat, molta gent fa travesses o juga a la loteria amb l’esperança de guanyar cinc milions i interrompre definitivament la seva carrera. Una carrera és el que continuaries fent encara que tinguessis cinc milions al banc, la resta només és feina.

Preocupa que la maternitat (és a dir, la criatura) s’emporti sempre les culpes. ¿No dificulten la carrera professional la desigualtat social, la manca d’oportunitats, la mala qualitat de l’educació, la crisi econòmica, la burocràcia, les lleis obsoletes o la corrupció? ¿O els diners -cal dir-ho tot-, els maleïts diners que fan que molts rics renunciïn a una carrera i es dediquin a anar de festa en festa o a navegar al seu iot? Ah, no! La culpa és dels nens, que destorben.

Però sorprèn, sobretot, que es vulgui mantenir el mite que podem tenir un fill sense que la nostra vida canviï. Un nen necessita la nostra presència, la nostra atenció, el nostre temps i els nostres diners. La nostra vida personal, familiar, cultural, d’oci i professional canviarà de forma radical. Ja han passat els temps en què els pares rics, simplement, “engegaven a dida” el seu fill per poder continuar tranquil·lament amb les seves activitats. La nostra vida canviarà, creiem els que hem decidit tenir fills, per millorar; i el que no ho pensi així no està obligat a tenir fills.

El que hem de buscar, òbviament, és que la maternitat no afecti exclusivament la carrera professional de la dona; que els dos progenitors puguin participar en la criança dels fills i assumir les seves responsabilitats. I, sobretot, que la nostra feina no dificulti la nostra maternitat i la nostra paternitat, que és el que passa en un país que té els permisos parentals i les ajudes per tenir cura dels fills a la cua d’Europa, en nivells d’autèntica vergonya.