28/11/2020

Classes sincròniques

2 min

Ens acostem al final del primer trimestre. Han estat unes setmanes plenes de vacil·lacions i dubtes. Molts centres s’han arriscat a l’hora de prendre decisions com les dels grups bombolla, els horaris compactats o l’alternança entre les classes presencials i telemàtiques.

El curs passat ja vaig posar en pràctica les classes telemàtiques i van funcionar bé. Tot i així, les limitacions van ser importants. La prolongació al llarg dels mesos ho va fer pesat i repetitiu. Ho dic també per la feina que van fer els meus fills durant el confinament. Els docents vam tirar d’ordinadors i connexions pròpies, i vam seguir uns horaris que tenien principi però un final tan imprevisible com l’evolució de la pandèmia. No tothom va implicar-se de la mateixa manera, això és cert, però ens vam trobar un territori nou i inexplorat.

Aquest curs n’hem après una mica. Esclar que dependre del bon funcionament de la tecnologia, ens segons quins centres, és com llançar una moneda a l’aire. En el meu cas, per completar les hores al batxillerat, que és on es juguen les garrofes, hem preparat el triple salt mortal. Com una classe presencial no hi ha res. Ara bé, les telemàtiques, si són teòriques, poden ser aprofitables, però també són esgotadores. No t’atures ni per agafar aire. Ara la novetat són les classes sincròniques, que serien la fusió del telemàtic i el presencial. Això ens pot anar bé per tenir la meitat dels alumnes a l’aula, amb la casuística que l’altra meitat pot estar confinada a casa però seguir treballant.

Una vegada més la filigrana és quadrar-ho tot. El resultat, si no hi tens pràctica, pot semblar molt marcià. Has de compartir la teva videoconferència projectant-la a la pissarra blanca de l’aula i, en paral·lel, compartir la pantalla amb els que són a casa. Per anar bé has d’utilitzar una tauleta electrònica per escriure sobre la pantalla. Les càmeres seran claus perquè la cosa es vegi bé als dos llocs. I l’àudio també serà imprescindible. Com que a la classe presencial tots hem de dur mascareta, serà bàsic alçar la veu i vocalitzar bé. Tot plegat demana que molts elements funcionin alhora i correctament, i és evident que la majoria de centres del nostre país no estan prou preparats. En definitiva, que la sincronia que oferim és més fruit de la nostra implicació personal que de la inversió en material. I és que a la pública encara som lluny del segle XXI.

stats