A principis de curs, en una reunió informativa, mestres, psicòleg i cuinera van explicar als pares i mares que en aquella escola no obliguen a menjar als nens. Però tenen normes: tots els nens han de tastar almenys dues cullerades de cada plat. Qui no mengi dues cullerades del segon plat, no tindrà postres. Qui no mengi dues cullerades del primer plat, no tindrà segon plat, ni postres, ni res.
Un nen de tres anys s’ha quedat molts dies sense postres perquè no ha volgut menjar res del segon plat. És a dir, a veure si ho enteneu bé, s’ha menjat els macarrons, o les llenties, o els pèsols, però no li permeten menjar fruita perquè no ha volgut tastar l’hamburguesa o la salsitxa. I els pares han protestat, esclar, però els educadors es mantenen ferms: aquí ensenyem als nens a menjar sa i a seguir les normes; a veure si aquests marrecs es pensen que poden menjar fruita així, de caprici, sense tastar primer la salsitxa. De fet, en altres ocasions el nen s’ha quedat sense postres perquè hi ha dies en què les postres consisteixen en gelat, o natilles, i el molt consentit demana fruita! Però, què es pensa, que pot demanar fruita quan toca gelat?
Fa uns dies, al nen no li agradava el primer plat. No en va voler tastar dues cullerades. No li van donar res més en 10 hores. Un nen de tres anys. Castigat sense menjar. El que no es pot fer ni en una caserna ni en una presó es pot fer en una escola, a un nen de tres anys: castigat sense menjar. Però no és un càstig, esclar; són conseqüències, un mètode educatiu. El mateix nen ho ha provocat, perquè no respecta les normes.
I això ha passat a Espanya, al segle XXI, i les mestres, i la cuinera, i el psicòleg podran dormir, encara que el nen no pugui menjar. Això no ho farien amb un adult. Ni al restaurant, ni al menjador de la fàbrica, ni a la presó, ni en un hospital, ningú està obligat a tastar dues cullerades de cada plat. Això no ho farien amb un adolescent; bona resposta els donaria un nen de dotze anys! És gent mesquina i arrogant, que se sent poderosa perquè poden crear normes absurdes i deixar sense menjar un nen de tres anys. I si la pròxima vegada el nen, comprenent el perill, per evitar represàlies, menja dues cullerades del primer plat, com estaran de satisfets aquests educadors comprovant l’eficàcia dels seus mètodes lamentables!
