‘Criatures’ en temps difícils
El Criatures ja té deu anys, de manera que les criatures que aleshores tenien deu anys ja han deixat de ser-ho. Com a pare de quatre fills, el segon dels quals va néixer divuit anys abans que el tercer, m’he passat la vida amb criatures. Ara, a més, la meva filla gran ja és mare de dos nens. De la meva experiència de pare en dues èpoques tan diferents no en puc treure gaires conclusions, perquè no té cap valor estadístic. Però m’ha fet estar atent al seu món, que també ha estat el meu com a pare, com a escriptor de llibres infantils i juvenils i com a professor de secundària (també en dues èpoques molt diferenciades, als anys vuitanta i, després, a la segona dècada d’aquest segle). El Criatures és fill d’una època en què els pares han volgut fer de la criança un dels eixos importants de la seva vida. Quan vaig tenir els dos primers, això no era així. Ho confiàvem tot a l’escola i a la intuïció, i hi havia pocs llibres seriosos sobre pares i fills. Ara, entre els llibres, la xarxa i el Criatures, podeu fer-vos savis de la criança. Teniu més eines, però el context també és més complicat. L’escola pública va arribar al seu millor moment als deu anys de democràcia. Però després no ho ha tingut gens fàcil. Fa vint anys, quan gairebé tothom lligava els gossos amb llonganisses, la idea d’educar i formar persones va cedir pas a la idea de preparar les criatures per triomfar i guanyar diners. El desinterès per l’educació cívica i pels estudis humanístics, i la devaluació dels professors, són només dues de les conseqüències nefastes d’aquesta idea. Ara fa deu anys, la crisi econòmica ens va deixar alguna conseqüència positiva: més consciència social i molt més interès, també entre els més joves, per la participació cívica i política. En aquest context van néixer l’ARA i el Criatures, una aventura en temps de crisi i en temps de presa de consciència, amb grans utopies i noves il·lusions. Han estat anys de grans transformacions tecnològiques, amb els mòbils i les xarxes: la informació (i la ximpleria) a l’abast de tothom. I anys molt intensos per a la història del país. Les criatures que tenien deu anys l’any 10 ja van viure l’1 d’Octubre amb plena consciència. Alguns fins i tot van votar a les últimes eleccions. Ara, però, vivim temps de desencís i de pandèmia. Com seran els pròxims deu? Tindran feina? Progressarà la llengua? Tindrem el Govern a la presó?
