Nou single de Lali BeGood

La cantautora barcelonina Lali BeGood estrena un nou single del seu disc 'Futur-oh!'. Es tracta de 'La vida secreta de les formigues'. Es tracta d'una cançó pop amb base africana en què l’ecologia és el valor darrere d’una història tragicòmica que comença amb un “Papa, he matat una formiga…” i que continua amb un seguit de reflexions que faria un nen petit després d’haver-la enviat a l’altre barri. Com ja és habitual en les lletres de la cantautora amb orelles de llop, l’humor, la tendresa i els valors contemporanis es combinen per crear cançons que parlen de temes que interessen a grans i petits.

Ara ens presenta el videoclip de la cançó –realitzat per Marc Vila i Àlex López, il·lustrat per Pedro Rodríguez i animat per Toni Dominguez–, que ens transporta a un món on la Lali i tota la seva banda s’han fet petits, petiiiits… Tan petits com una formiga. Tocs de surrealisme i coreografies desmanegades acaben de donar forma a aquest divertit clip infantil/familiar, que intenta allunyar-se de propostes més clàssiques o infantilitzades.

"El meu kindie rock té la missió de fer un món millor –diu la mateixa Lali–. Amb la música, a més de divertir-nos, també podem crear consciència i educar en l’amor per la vida i la natura”. Al disc –en el qual participa Xarim Aresté– no només hi cap l’ecologia. També ens parla de la nova educació, dels estereotips, de la importància de viatjar, del futur robòtic que ens espera i de la grandesa de ser nen, entre altres temàtiques.

BeGood fa música per a tota la família. El seu love'n'roll (com ella l’anomena) és una proposta no infantilitzada, fresca i personal en la manera de crear música i parlar amb pares i nens; valors contemporanis i lletres intel·ligents amb la missió de fer un món millor. 'Futur-Oh!' és una nova entrega del kindie rock més familiar i transversal; onze temes que transiten pel funky, el 'kid-hop', el country, el 'reggae', el folk, el rock, el pop, la cúmbia i la música balcànica. Sense complexes ni tabús, en català i en castellà, el disc, produït per Quico Tretze i masteritzat per Yves Roussel, compta amb la presència de músics de la talla de Xarim Aresté (guitarres), Roser Monforte (saxos) i Abraham Creus (baix).