El seu moment. Néixer primer

El germà del mig agafa la maduresa del gran i mai no és el petit, perquè té un germà darrere seu. "És el sandvitx, el fill que passa desapercebut", opina la doctora en psicologia, professora de la UB i directora del màster Anàlisi i Conducció de Grups, Maria Palacín. "Penso que el germà del mig és el supervivent, i just per això tenen més recursos, perquè han après del germà gran i del petit", i per tant acaba tenint més facilitats per segons quines coses.

Sigui com sigui, la psicòloga afirma que a les criatures no se'ls ha de posar etiquetes. "Som el que ens diem", diu Palacín. "Els fills s'ho acaben creient i acaben sent el que els han dit els pares que són". Una etiqueta ("ets dolent", "ets bo", etc.) pot condicionar la vida de l'infant. I és que la família, com a grup primari, determina les relacions que la criatura tindrà amb la societat.