Una noieta encantadora s’estava desqualificant i dient de tot a ella mateixa després de cometre una equivocació que li havia provocat una gran frustració. Els seus pares intentaven convèncer-la que no tenia raó i miraven d’animar-la ressaltant les seves qualitats. Però la noia no en feia cap cas i seguia autoregalant-se improperis. Em van demanar parer i els vaig recomanar que la deixessin dir una estona sense contradir-la. D’una banda, perquè com més s’esforçaven a convèncer-la que no era una imbècil i una desgraciada, més embranzida agafava ella. De l’altra, perquè insultar-se a un mateix compleix sovint una funció necessària de descàrrega emocional. És una manera de treure la ràbia que una situació desfavorable ens genera i a vegades la mateixa persona ho sap, és conscient que el que s’està dient a ella mateixa és fruit d’una irritació puntual i no s’hi identifica realment. Òbviament, es més saludable dir “quina ràbia...” que repetir-te incomptables vegades “sóc imbècil”.
Humor i suport
Si es tracta de fills o alumnes, els hem de desaconsellar aquesta segona opció i recomanar-los i potenciar la primera. Però si va passant l’estona i segueixen embalats, aleshores pot anar bé que intervinguem, però per donar-los la raó. No vull dir amb això que els comencem a insultar nosaltres, el que proposo és dir-los alguna cosa com ara aquesta: “Una mica potser sí que començaràs a ser-ne, si no pares de dir-t’ho aviat”. Donar-li la raó en part -amb un toc de bon humor- va ser més efectiu que els intents anteriors per convèncer-la del contrari.
El que en petites dosis pot ser beneficiós, en grans dosis pot acabar sent perjudicial. Un “sóc estúpida” puntual pot ser una descàrrega saludable. Un “sóc estúpida” reiterat pot tenir efectes nocius. Quan ja porten una estona dient-se coses desagradables, convé recordar-los que una estoneta pot ser bo, però molta ja no. Hi ha d’haver un temps per expressar la ràbia, un altre temps perquè comenci a minvar i finalment un altre temps per fer-se preguntes, reflexionar, treure alguna conclusió útil i formular-se propòsits de millora. Quan no aconseguim passar del primer temps, potser sí que comencem a ser una mica allò que ens diem.
