30/05/2015

La lectura més íntima

2 min

Potser no em vaig explicar bé. Vull dir que si ell hagués vist la quantitat de llibres i revistes que hi tinc allà, entre el xampú amb olor de kiwi i la bosseta de lavanda, hauria entès que el meu comentari era una floreta i no pas una crítica. Però per la cara que em va fer, de seguida vaig veure que l’havia cagat, literalment. Què li vaig dir? Res, senzillament li vaig comentar que el seu últim llibre m’estava agradant tant que cada cop que anava al vàter, passant les seves pàgines, feia més via i em sentia més acompanyat. Des d’aquell dia no em parla, de fet l’he enxampat un parell de vegades canviant de filera al supermercat a l’hora de pagar per no haver-me de saludar ni que sigui amb un cop de cap. Ja em direu si n’hi ha per prendre-s’ho tan malament!

Qualsevol escriptor amb un mínim de sensibilitat sap que llegir la seva obra al lavabo és el millor dels compliments que es poden fer. Sí, perquè vol dir llegir-lo amb tota l’atenció del món, sense interferències (sobretot si poses la balda), sense por d’haver d’interrompre la lectura cada deu segons perquè algú et vol ensenyar els cromos repetits o algú altre vol recordar-te amablement que encara no has llençat les escombraries del peix que estan a punt d’intoxicar el veïnat. No, res de tot això pot trencar la connexió entre tu i l’escriptor. Qualsevol intent de desconnectar-te és rebutjat per la frase màgica: “Ho sento, sóc al lavabo!”, una frase que sempre es respecta perquè tothom sap que aquesta cambra domèstica és el nostre recinte sagrat. Allà restem aliens a obligacions i problemes concentrats en els dos tipus de paper que mai han de faltar: el de la pàgina que ens eleva per damunt els maldecaps quotidians i el del rotllo que ningú es recorda de renovar.

El meu nen, per sort, si algun dia escriu res, mai s’ofendrà si algú li diu que el llegeix quan va al lavabo. Com en tantes altres coses, ha reproduït el costum dels seus pares fins a extrems gairebé paròdics. Cada tarda he de renyar-lo quan porta més de mitja hora tancat allà, sense dir ni piu, preocupat per si se l’ha empassat la tassa. De fet ha arribat a tal punt la seva afició lectora que, de manera sibil·lina, he decidit requisar-li els Mortadel·los i els Dr. Slump i canviar-los pel llibre de matemàtiques i el quadern d’anglès. Si la cosa cola i el nen no va restret, ensumo el seu futur escolar i em ve una aroma de perfum de roses.

stats