“Quan vaig venir a Catalunya als catorze anys pràcticament no coneixia els meus pares”

Babou Cham (Gàmbia, 1974) és actor de teatre, cinema i televisió. Actualment el podem veure a la gira de La tempestat, de la companyia La Perla 29, el 28 de febrer a Manacor, el 6 de març a Reus, el 14 de març a Tarragona i el 15 de març a Igualada.

Quan tenia tres anys el seu pare va marxar rumb a Anglaterra, però es va quedar a mig camí, a Mataró. “Ell anava a estudiar a Anglaterra, però es va quedar temporalment al Maresme i va començar a ajudar gent que també venia i molts d'ells sí que van pujar fins a Anglaterra i alguns a Suècia i a Dinamarca”.

Després va venir la mare del Babou Cham amb dos fills. “Jo era el més petit. Quan va venir la mare, al cap d'un temps, va venir el meu germà gran, i després la meva germana, tenien vuit o nou anys”. Ell no va venir a Catalunya fins als catorze anys. “Em vaig quedar amb l'àvia. Com que era bon estudiant, no em volien interrompre els estudis”, explica.

Ve de família de fusters. “El tema família a Gàmbia és un concepte molt ampli. La família biològica són ferrers i joiers de tradició. Però jo vaig créixer des dels tres anys en una família d'un tiet meu, que és fuster. I vaig treballar al taller, ajudava la comunitat a fer taules, cadires per l'escola...”

Ens explica com recorda l’arribada a Catalunya als catorze anys. “Jo volia anar més lluny, però vaig venir a Mataró perquè pràcticament no coneixia els meus pares. No hi havia conviscut. I vam decidir que passés l'estiu aquí i que després anés amb el meu tiet, que viu a Dinamarca, perquè allà podia continuar estudiant en anglès, com feia a Gàmbia”.

Però també es va quedar aquí. “Al principi era com una aventura. Vaig conèixer els germans petits que havien nascut aquí”. I què és el que trobava més diferent? “El que em va sorprendre molt és que es feia molta vida interior a dins de casa i menys al carrer. Les famílies estaven aïllades. Tenia la sensació que hi havia molt poc sentit comunitari, perquè evidentment ho comparava amb el que coneixia. I quan va arribar l'hivern era molt divertit per a mi, perquè mai no havia passat fred d'aquella manera”.

Primer va estar uns mesos a casa, sense anar a l’escola, estudiant castellà i català amb els seus germans petits. “A casa hi havia una barreja d’idiomes, els pares intentaven parlar mandinka, però era molt contaminat perquè es barrejava amb paraules castellanes, catalanes, angleses...”

Després va anar a estudiar al Menéndez Pelayo de Mataró. ”Em van posar en una aula d'acollida i vaig començar a estudiar llengua”. L’escola li agradava. “Però era molt frustrant perquè jo venia de Gàmbia, on era un estudiant excel·lent, venia de treure una de les millors notes de tot el país. I aquí sentia que jo no estava al nivell”.

Vocació de metge

Prové d'una família treballadora. “El pare a Gàmbia era mecànic de motors d'avions i de vaixells. I ell volia estudiar enginyeria, però havia de pagar el lloguer. Aquí primer treballava als camps i als hivernacles del Maresme, però després ha fet de tot”. I la mare “era administrativa, però aquí portava locals". "Sempre hem muntat algun negoci de barri, com ara un taller de confecció”.

De petit somiava en ser metge. “A Gàmbia, a l'escola havia fet alguna obra informativa sobre malalties o sobre precaucions. Feia de metge que explicava les coses, no era conscient que actuava. Jo volia ser cirurgià”, recorda.

Aquí va descobrir el teatre. “El meu germà gran va fer l’obra Els negres, de Jean Genet. I d'allà va passar a la companyia Flotats, però tenia clar que no s’hi dedicaria”. I llavors va venir la seva oportunitat. "A través d'ell vaig anar a un assaig perquè buscaven actors i actrius negres i hi anàvem gairebé tota la família. I em va agradar molt. Van marxar tots els que em van portar a mi i vaig quedar jo, que vaig acabar protagonitzant aquella obra”.